Bali es un provinse de Indonesia e la isola la plu ueste de la Isolas Sunda Minor. Lo es este de Djava e Ueste de Lombok, e inclui la isola de Bali e alga isolas visina plu peti, spesial Nusa Penida, Nusa Lembongan, e Nusa Ceningan. La capital de la provinse, Denpasar, es la site la plu poplada en la Isolas Sunda Minor, e la site du pos Makassar en Indonesia este.

Un imaje de satelite de Bali
Un teraza de ris en Bali
La templo Ulun a la "ora blu"
Un dansor tradisional de Bali

Bali es la destina xef per turistes en Indonesia, e un de la plu desirada en la mundo. Comersia liada a turisme es 80% de sua economia. Bali es ance bon conoseda per sua artes multe developada, incluinte musica, dansa tradisional e moderna, sculta, depinta, e arte en lenio, cuoro, e metal.

Bali es un parte de la Triangulo de Coral, la area con la biodiversia la plu grande de spesies maral, spesial pexes e tortugas. En esta area, plu ca 500 spesies de coral cual construi resifes. Per compara, esta es sirca sete veses tan multe como la Mar Caribe intera.

Bali es la orijina de la sistem de iriga Subak, un Loca de Erita Mundal de UNESCO. Lo es ance la sentro de un federa unida de renas composada de 10 casas real tradisional, cada casa renante un area spesifada. La federa es la susedente de la Rena Bali. La casas real no es reconoseda par la governa de Indonesia, an si los ia orijina ante la coloni nederlandes.

Relijio edita

No como la resta de Indonesia, cual ave un majoria muslim, sirca 83.5% de la popla de Bali adere a induisme bali, formida como un combina de credes local esistente e influes indu de Asia sude-este e sude. Relijios minor inclui islam (13.37%), cristiania (2.47%), e budisme (0.5%).

Induisme bali ave sua radises en induisme indian e budisme cual ia ariva tra Djava. Esta influes ia ateni Indonesia tan temprana como la sentenio prima ec. La tradision bali ia adota la tradisiones animiste preesistente de la popla nativa. Esta influe ia forti la crede ce la dio e divas es presente en tota cosas. Cada elemento de natur, donce, ave sua propre potia, cual refleta la potia de la divines. Un roca, arbor, daga, o stofa texeda es un casa posible per spiritos de ci sua enerjia pote es dirijeda a bon o mal. Induisme bali es profonda interliada con arte e rituos. La rituos de states de autocontrola dona un cualia notable de la espresa de relijio entre la popla, ci per esta razona ia deveni famosa per sua condui refinada e cortes.

Istoria edita

Bali ia es abitada de sirca 2000 aec par popla austronesian ci ia migra orijinal de Asia sude-este. Cultural e lingual, la balis ia es relatada prosima a la popla de tota Indonesia, Malaisia, Pilipina, e Oseania. Utiles de petra datida de esta tempo ia es trovada prosima la vileta de Cekik en la ueste de la isola.

Enscrives de 896 e 911 no indica un re, asta 914, cuando Sri Kesarivarma es notada. Los ance revela un Bali autonom, con un dialeto distinguida, do budisme e induisme ia es praticada simultan

Bali ia es dominada par la Impero Majapahit en Djava este de 1343 a la cade de la impero en 1520. Lo deveni un colie de renas indu, cual ia institui un identia nasional e promove developa de la cultur, la artes, e la economia.

La portuges ia esplora la area comensante en 1512 e institui e tradision de comersia con Bali e otra isolas. En 1602, la nederlandes ia comensa sua influe tra la Compania Nederlandes de India Este , e ia comensa domina Bali e la otra isolas de Indonesia.

En la Gera Mundal 2, la japanes ia ocupa Bali. Los ia es librida par la armada brites e indian, e la isola ia es redonada a Nederland.

La xefes de la Republica de Indonesia en la ueste, su Sukarno e Hatta, ia demanda la relasa de Indonesia este de Nederland, cual ia reconose la autonomia de la tota de isolas Indonesian en 1949 su Sukarno.