La cimerianes (elinica: Κιμμέριοι) ia es un popla nomada indo-european, ci ia apare sirca 1000 aec e ia es notada en la sentenio 8 aec en arcivos asirian.

Un mapa de Asia sude-ueste en sentenio 7 aec; la cimerianes ia abita la area de Anatolia sude de la Mar Negra

La orijina de la cimerianes no es clar. Seguente Herodoto (sirca 440 aec), la cimerianes ia abita la rejion norde de la Caucasos e la Mar Negra, an ce los no ia es identifiada con cualce cultur arceolojial spesifada en la area. Los es suposada relatada a la popla o iranian o tracian, ci ia migra, denova seguente Herodoto, su la presa de la estende de la scitianes sirca la sentenios 9 a 8 aec de sua abita entre la Tyras (Rio Dnistr) e la Tanais (Rio Don). Lo es posible ce la nom de la area orijinal es la fonte de la nom turces Qirim, cual alora deveni la nom Crim.

Probable, comensante en la stepe norde de la Mar Negra, la cimerianes ia invade Asia sude-este par traversa la Caucasos. Los ia es los ci, en 714 aec, ia ataca Urartu, un stato en Anatolia norde-este cual ia es dominada par la Impero Asirian. La cimerianes ia es defetada par la asirianes su Sargon 2 en 705 aec, e alora ia move a ueste do los ia concista Frigia en 696-695 aec. Los ia ateni la culmina de sua potia en 652 pos prende Sardis, la site capital de Lidia. Pos 619, Aliates de Lidia ia defeta la cimerianes.

Pos alora, on no ave plu discutes de la cimerianes en fontes istorial, ma lo es probable ce los ia resta en Capadocia. La asirianes ia nomi la cimerianes gimirri, e la cartulis (jorjianes) moderne ia nomi los la mesma; la ivris antica ia nomi sua pais Gomer, la asirianes Gamir. Lo es notable ce la nom en haieren (armenian) per Capadocia es Գամիրք (Gamir-kʿ).

Lias esterna edita