Flandre (Nederlandes: Vlaanderen [ˈvlaːndərə(n)], Franses: Flandre) refere normal a la parte de Beljia norde en cual la popla parla nederlandes. La capital ofisial es Bruxelles.

En istoria, la nom ia refere a la contia Flandre, cual ia estende de la streta Dover a la estuario de la rio Scheldt sirca la anio 1000. La contia ia inclui la provinses moderna Flandre Ueste e Flandre Este. En sentenios resente, lo ia deveni plu comun ce on usa la nom per tota la rejion de Beljia en cual nederlandes es parlada.

Divides manejal edita

 
Provinses en Flandre.

Flandre es divideda en sinco provinses, de cual cada es formida par arrondissements cual conteni munisipas (intera 308).

Provinse Capital Arrondisments Abitores (2016) Area Densia
1 Antwerp (Antwerpen) Antwerp (Antwerpen) Antwerpen, Mechelen, Turnhout 1,824,136 2,867 km² 636 / km²
2 Limburg (Limburg) Hasselt Hasselt, Maaseik, Tongeren 863,425 2,414 km² 358 / km²
3 Flandre Este (Oost-Vlaanderen) Ghent (Gent) Aalst, Dendermonde, Eeklo, Gent, Oudenaarde, Sint-Niklaas 1,486,722 2,991 km² 497 / km²
4 Brabante Flames (Vlaams-Brabant) Leuven Halle-Vilvoorde, Leuven 1,121,693 2,106 km² 533 / km²
5 Flandre Ueste (West-Vlaanderen) Bruges (Brugge) Brugge, Diksmuide, Ieper, Kortrijk, Oostende, Roeselare, Tielt, Veurne 1,181,828 3,125 km² 378 / km²

Cultur edita

Lingua edita

Flandre conteni 57,9% de la abitores de Beljia. En esta rejion on parla nederlandes (ance nomida flames), conoseda e usada par asta 70% de la popla beljes.

Depinta edita

La jenios grande de depinta Van Eyck, Brueghel, Rubens e Van Dyck ia nase e labora en Flandre. La scola de depinta flames ia es internasional multe famosa.