Francis Galton ia nase 16 febrero 1822, prosima a Birmingham, England. El ia es la plu joven de sete enfantes, e la cusin de Charles Darwin. Sua padre, un bancor rica, ia insiste educa Francis a casa, spesial car Francis ia pote leje cuando el ia ave no plu ca 2 1/2 anios!

Francis Galton

Plu tarda en enfantia, el ia es enviada a scola abitada, cual el ia despeta e critica an en adultia. A 16 anios, el ia vade per studia medica a King's College a Oxford. El ia fini sua diploma a Cambridge en 1843, con 21 anios.

Sua padre ia mori, cual fa ce Galton ia deveni un aristocrata joven rica. El ia viaja multe e ia deveni un membro de la Sosia Jeografial Real, per cual el ia developa mapas de teritorios nova e recontas de sua aventuras. El ia deveni presidente de acel institui en 1856

Galton ia ave un tende per mesura tota cosas - estendente an a la mesura de la gluteos de la femes el ia encontra en sua viajas en Africa (alga cosa el ia debe fa de un distantia, natural, par trianguli). Esta interesa en mesura ia condui a sua inventa de la mapa de clima (incluinte la altas, basas, e frontes - termas cual el ia introdui) e per sujesta la usa de impresas de ditos a Scotland Yard (la polisia sentral de Britan).

Sua osese ia condui ultima a sua atentas a mesura intelijentia. En 1869, el ia publici "Jenio eritada: un investiga de sua leges e segues", en cual el ia demostra ce la enfantes de jenios tende es jenios se mesma.

En 1874, el ia produi "Omes engles de siensa: sua natur e eleva" fundida sur leteras de sonda longa, enviada a miles de siensistes reconoseda. En esta volum, el ia nota ce, an si la potensia per intelijentia alta es ancora clar eritada, lo nesesa es nurida per developa sua plen grandia. Spesial, la educa vasta e libral furnida par la sistem de scolas en Scotland ia es demostrada como multe plu superior ca la sistem de England cual el ia odia tan multe.

En 1883, el ia scrive "Rexerca en la capasia umana e sua developa". Esta ta es la prima ves ce algun ia compara jemelos identica e fratal, un metodo aora videda como ideal cuando investiga casos de natur contra eleva.

En 1888, el ia publici "Corelatas e sua mesura, xef de datos antropometrial". Como la titulo sujesta, el ia es Galton ci ia inventa corelata, e ance la grafica de sperde e la regresa a la promedia. Plu tarda, Karl Pearson (1857-1936) ta descovre la formula matematical de corelata.

Francis Galton ia mor en 1911, pos un vive estrema produinte.