En la diaspora iudi, un iuderia es la area de la site abitada par iudis.

Via de la Iuderia Vea de Segovia (Espania).

Iuderias es relatada con getos. La difere xef es ce la getos ia es obligante en cuando la iuderias no.

Etimolojia edita

En elefen, la parola iuderia veni de la linguas sur cual es fundida (espaniol judería, portuges judiaria o judaria, franses juiverie).

Istoria edita

La iuderias ia apare en la eda medieval como resulta de un conseti de sosia segregada en partes etnical e relijial. La separa spasial ia esiste par causas variosa:

  • La autorias cristian ia vole separa la iudis de la cristianes afin la cristianes no deveni "contaminada" par la credes iudi.
  • La iudis ia vide la iuderias como un area con alga proteje contra influes esterna o viole par folas.

En 1096 la iudis de Praha ia es obligada a consentra en un parte de la site ensircada par murones. Esta ia es la resulta de la mata de iudis par la crusadores ci ia vade a la crusada un. La pesta de 1348 ia aumenta la atacas antiiudiste par tota Europa e con los la mesuras de segrega.

En la eda media en Espania, en ambos de la area muslim e la area cristian, la iudis ia ave sua areas segregada, con sua leges e impostas propre (aljama). A pos la revoltas antiiudiste de 1391, la convertis masosa ia orijina la comunia de cristianes nova, ci no ia sesa es discriminada. Per limita la contata entre convertidas e iudis, la mesuras de isoli de la iudi ia aumenta e la Cortes de Toledo ia comanda la segrega de iudis en iuderias; cual ia es mantenida asta la espulsa de la iudis en 1492.

La Pape Paulo 6 ia crea la prima iuderia legal en Roma en 1555. Otra iuderias simil ia es creada en Europa en la tre sentenios a pos. Los ia es usual ensircada par murones e sua portas ia clui a la note. Esta sistem ia es abolida con la Revolui franses e la libralisme de la sentenio 19. En 1870, la iuderia de Roma (la ultima legal en Europa) ia es cluida par Vittorio Emmanuele 2, re de Italia. En la Gera Mundal Du, la comunias iudi ia es segregada en getos.

Vide ance edita