Johannes Vermeer (1632 - 1675) ia es un depintor nederlandes de la periodo baroca, ci ia spesialida en senas de vive burjes en casa. El ia es moderada susedosa en sua vive, ma no ia es rica, restante sua sposa e enfantes en deta a sua mori, posible car el ia produi sola sirca 34 depintas, sirca tre per anio.

La letor
La xica con la orealeta de perla

Vermeer ia labora lente e con multe cura, e comun usada pigmentos multe cara. Lo es spesial notada per sua usa de lus en sua obras. El ia depinta plu la senas interna, posible en du sales peti en sua casa en Delft. Los mostra la mesma movables e decoras en ordinas variosa, e comun la mesma persones, tipal femes.

Vermeer ia es batizada en la Eglesa Reformida a 31 otobre 1632. Sua padre, Reijnier Janszoon ia es un laboror de seda e cafa (un misca de seda e coton o lana) de la clase media. Cuando sua padre ia mori en otobre 1652, Vermeer ia comensa maneja la comersia de arte de sua familia.

En april, 1653, Vermeer ia sposi un fem catolica, Catharina Bolenes. La bondise ia aveni en la vileta cuieta visina de Schipluiden. Sua madre par lege nova, Maria Thins, ia es plu rica ca el, e lo ia es probable ce Maria ia insiste ce Vermeer ta converti a catolicisme ante la sposi en 5 april.

A alga tempo, la sposidas ia comensa abita con la madre de Catharina, ci ia abita en un casa spasiosa a Oude Langendijk, prosima a un eglesa ascondeda de la jesuitas. Asi Vermeer ia abita per la resta de sua vive, produinte depintas en la sal a fronte a la nivel du. Sua sposa ia pare 15 enfantes, de ci cuatro ia es enterada ante es batizada.

A 29 desembre 1653, Vermeer ia deveni un membro de la Sindicato de San Luca, un asosia comersial per depintores. En 1662, El ia es elejeda como la xef de la sindicato, e reelejeda en 1663, 1670, e 1671, cual sujesta ce sua egales ia vide el como un artisan vera asetada.

En 1672, la "anio de desastre", un cade sever de la economia en Nederland, pos cuando Luis 14 e sua armada franses ia invade la Republica de Nederland de la sude, segueda par un invade de la este par armadas engles e deutx. Multe area ia es destruida, la popla ia panica, cortes, teatros, botecas, e scolas ia es cluida. Sinco anios ia pasada ante la ambiente ta boni.

En desembre 1675, Vermeer ia mori pos un maladia corta. El ia es enterada en la Eglesa Vea, Delft a 15 desembre 1675. Sua sposa Cathatrina ia atribui sua mori a la stresa de presas finansial. La cade de la mercato de arte ia dana sua susede como un depintor e un mercator de arte.

Per sirca du sentenios pos sua mori, istoristes de arte, per la plu parte, ia iniora Vermeer e sua obras. Ma sirca 1860, Vermeer ia es "redescovreda", e sua obra ia joia multe amira e susede de alora a aora.