Misterios de Eleusis

La misterios de Eleusis (elinica: Ἐλευσίνια Μυστήρια) ia es inisias cual ia aveni cada anio per la culto de Demeter e Persefone, a la site Eleusis en Elas antica. Los es la rituos secreta la plu famosa de Elas antica. Sua funda ia es un culto vea de cultiva, e alga indicas sujesta ce los ia es derivada de la rituos relijiosa de la periodo mesenian. La misterios ia representa la mito de la saisi de Persefone de sua madre Demeter par la re de la sutera, [Hade], en un sicle de naras con tre fases: la desende, la xerca, e la asende, con la tema major de la asende de Persefone e la reuni con sua madre. Lo ia es un festa major en la eda elinica, e plu tarda ia sperde a Roma. Rituos simil apare en la sosias cultivante de Asia sude-ueste e en Criti minoan.

Un sculta de marmo, un copia roman de un orijinal elinica de la sentenio 4 aec
Un sculta de Persefone, par Hiram Powers, 1844

La rituos, selebras, e credes ia es mantenida como secretas e conservada de anticia. Per la inisiada, la renase de Persefone ia simboli la eternia de vive cual flue de jenera a jenera, e los ia crede ce los va ave un recompensa en la vive pos mori. On ave multe depintas e pesos de seramica cual mostra aspetas variosa de la Misterios. Car la Misterios inclui revelas e la evocas de la vive pos mori, alga eruditas crede ce la potia e dura de la Misterios, un colie coerente de rituos, selebras, e esperias cual estende tra du milenios, ia veni de la usa de drogas alusinal. La nom de la site Eleusis pare pre-elinica e es probable un conaseda con Elisio e la diva Eletia.

La Misterios es relatada a un mito sur Demeter, la diva de cultiva e fertilia como narada en un de la imnos de Homer (sirca 650 aec). Seguente la mito, Persefone, la fia de Demeter (ance nomida Core, "virjin") ia es cargada con pinti tota flores de la Tera. Ante fini la taxe, el ia es saisida par Hade, la dio de la sutera, ci ia trae el a sua rena. Profonda turbada, Demeter ia xerca tra la mundo per sua fia. Como la resulta de sua angusa, e en un atenta a forsa Zeus a permete la reveni de sua fia, el ia causa un secia sever en cual la popla ia sufri e mori de famia, cual priva la dios de la adora e sacrifia cual los desira. Ultima, Zeus ia sede e ia permete ce Persefone reveni a sua madre.

Seguente la mito, en sua xerca, Demeter ia viaja distantias grande e ia ave aventuras minor longo la via. En un, el ia ensenia la secretas de cultiva a Triptolemo. Final, par consulta Zeus, Demeter ia reuni con sua fia e la tera ia reveni a sua verdia e ricia orijinal: la prima primavera.

Zeus, resetante la crias de la popla fame e par la otra dios ci ance oia sua sufri, ia forsa ce Hade redona Persefone. Ma la divas de fortuna ia ave un regula ce cualcun ci ia consuma comedas o bevidas en la sutera ia es destinada per spende eternia ala. Ante cuando Persefone ia es relasada a Hermes, ci ia es enviada a la sutera per recovre el, Hade ia engana el par dona alga semes de un granada a el (cuatro o ses, dependente a la varia). Esta ia causa ce el debe reveni a la sutera per alga menses cada anio, la cuantia de menses egal a la semes. El ia es permeteda abita con sua madre per la resta de la anio. Donce, per la parte de la anio en cual Persefone ia debe abita con Hade, Demeter ia es denova multe triste e descura sua carga de manteni la tera. Cuando Persefone ia reveni a la surfas, Demeter ia es joiosa e ia cura denova per la tera.

La documento fundal de la misterio, la Imno per Demeter (linia 415) de Homer, Persefone ia debe resta sutera en inverno e pote reveni a la surfas en la primavera de la anio. Esta comparti con la cambia de la saisones de la rejion mediteraneo. Como la cultivores de Elas sabe, natur, de novembre a Febrero, es tipal dorminte. La "renase" de Persefone es un simbol de la renase de tota viventes e la simbol de la eternia de vive cual flue de un jenera a la seguente.

En 170 ec, la Templo de Demeter ia es sacada par la sarmatianes de la stepes. Ma lo ia es reconstruida par Imperor Marco Aurelio. Aurelio ia es alora la sola person laica ci ia es permeteda per entra la templo. Cuando cristiania ia deveni plu popular en la sentenio 4 e 5, la prestijia de Eleusis ia comensa pali. La imperor pagan final, Julian, ia rena de 361 a 363 ec pos sirca 50 anios de rena par imperores cristian. Julian ia atenta restora la Misterios de Eleusia e ia es la imperor final ci ia es inisiada en los.

La imperor Teodosio 1 ia clui la santerias par comanda en la periodo de la persegue de paganes en la Impero Roman tarda, sirca 30 anios plu tarda, en 392 ec. La restas final de la Misterios ia es estinguida en 396 ec, cuando la cristianes arian su Alaric, re de la gotos, ia destrui e desantida la locas santa vea.