La tribu onondaga es un de la sinco tribus orijinal de la Alia de la Irocuoi (Hodenosaunee). Los ia abita orjinal en la parte norde-sentral de la stato de New York en la SUA. La lingua onondaga es un de la linguas irocuoi, e es parlada aora en la SUA e Canada, per la plu parte a la reservas en New York e Ontario.

Fonolojia edita

Esta carta mostra la fonemes consonantal cual es en onondaga:

Fonemes consonantal
alveolal posalveolal
/ palatal
velal glotal
esplodantes t k ʔ
africantes
fricantes s h
resonantes n y w

La consonantes esplodente t e k es vosida alofonal ante vocales e resonantes, e es speleda d e g en esta casos.

Onondaga ave sinco vocales normal - i, e, o, œ (ä), a – e du vocales nasal – ẽ, ũ. La nasales es speleda ę, ǫ/ų en Ontario, e , en New York. Vocales pote es corta o longa. Vocales longa es segueda par : .

Ordina de parolas edita

La ordina de parolas es normal libre en onondaga. Un eseta es en frases de demanda. En demandas, la parola de demanda (ce, ci, do, cuando, etc) es poneda a la comensa de la frase. Per demandas de si o no, on ajunta la particula de demanda a pos la cosa nonserta, tipal a la fini de la frase, pos la verbo.

Morfolojia edita

Onondaga es un lingua polisintesal, con multe varias de morfolojia infetal e derival a la formas verbal (incluinte la inclui de nomes en la verbo completa). Formas nomal ave min varia. Plu, ave particulas, cual es monomorfemal.

Verbos pote es divideda a tre clases major, seguente la cualia de ata. La clases es verbos ativa, verbos de move, e verbos de state. Onondaga distingui entre tempo e aspeta: La tempo indica si la aveni es en la pasada, presente, o futur; La aspeta indica si la aveni es puntal (perfeta), statal (continuante, nonperfeta), abitual (repetente), o intendeda. Verbos ativa pote es puntal, statal, e abitual, ma no intendeda; Verbos de move pote ave cualce aspeta; Verbos de state pote usa sola la aspeta statal.

Un verbo tipal en onondaga ave multe morfemes. Nota ce la morfemes ce debe apare a cada verbo es un fonte forte. La otras es elejable:

prefisas prepronomal prefisas pronomal refletante o semirefletante nom incluida radis verbal sufisas derival sufisa de aspeta plu sufisas aspetal

Prefisas prepronomal de moda edita

La prefisas prepronomal espresa un varia de consetas e ideas. Prima es la moda, cual espresa la grado de presa, serta, o probable de la aveni. On ave tre prefisas modal en onondaga, cual apare sola con la aspeta puntal. Los apare ance cuando on ave un sufisa modalinte. Esemplo (1) mostra la moda futur, cual indica ce la aveni no ia aveni a la tempo cuando la parlor es parlante. Esemplo (2) mostra la moda fatal, cual indica ce la parlor sabe ce la aveni ia aveni como un fata (normal en la pasada, natural). Esemplo (3) mostra la moda ipotesal, cual indica ce la aveni no es vera o ce la aveni ia pote aveni ma no ia aveni.

1. ęhayę́:twaʔ
ę- ha- yętw- aʔ
FUT- 3.SG.M.AJ- planta- PUNT
‘El va planta el.’

2. waʔhayę́:twaʔ
waʔ- ha- yę:tw- aʔ
FAT- 3.SG.M.AJ- planta- PUNT
‘El ia planta el.’

3. ahayę́:twaʔ
a- ha- yę:tw- aʔ
IPO- 3.SG.M.AJ- planta- PUNT
‘El ta pote (ma no ia) planta el.’

Esta prefisas varia con la person e otra fatores:

waʔhayę́:twaʔ
waʔ- ha- yę:tw- aʔ
FAT- 3.SG.M.AG- planta- PUNT
‘El planta el.’

weʔdniyę́:twaʔ
weʔ- dni- yę:tw- aʔ
FAT- 1.DU.INCL.AJ- planta- PUNT
‘Tu e me planta el.’

| ǫgyę́:twaʔ
waʔ- wak- yę:tw- aʔ
FAT- 1.SG.PAS- planta- PUNT
‘El planta me.’ (pe, un monstro)

ęhayę́:twaʔ
ę- ha- yę:tw- aʔ
FUT- 3.SG.M.AJ- planta- PUNT
‘El va planta el.’

ahayę́:twaʔ
a- ha- yę:tw- aʔ
IPO- 3.SG.M.AJ- plant- PUNT
‘El ta pote planta el.’

aedniyę́:twaʔ
ae- dni- yę:tw- aʔ
IPO- 1.DU.INCL.AJ- plant- PUNT
‘Tu e me ta pote planta el.’

aǫgyę́:twaʔ
a- wak- yę:tw- aʔ
IPO- 1.SG.PAS- plant- PUNT
‘El ta pote planta me.’ (pe, un monstro)

Prefisas prepronomal nonmodal edita

En ajunta a la prefisas modal, ave ance prefisas cual espresa un varia de consetas. Alga de los no ave un sinifia clar e distinguida, ma se sinifia varia en contestos variosa. La lista de esta inclui repetente, move asi, move ala, dual, partal, coaveninte, contrastante, e negante.

Repetente edita

La morfeme repetente - cual indica ce la ata es repeteda - es tipal s-. En la tre esemplos, la prima usa sa-, cual es un combina de repetente e la moda fatal; numero du usa ęs-, cual combina repetente e futur, e, per contrasta, numero tre, cual no ave la morfeme repetente.

sahayę́:twaʔ
sa– ha– yętw– aʔ
REP.FAT- 3.SG.M- planta-PUNT
‘El ia planta el denova.’

ęshayę́:twaʔ
ęs– ha– yętw– aʔ
REP.FUT- 3.SG.M- planta- PUNT
‘El va planta el denova.’

waʔhayę́:twaʔ
waʔ– ha– yętw– aʔ
FAT- 3.SG.M- planta- PUNT
‘El ia planta el.’

Move asi edita

La morfeme per move asi es usada per indica move a la parlor. El pote ance sinifia ce un aveni es en la pasada. La morfeme normal es t-, ma on usa di- con alga persones.

Move ala edita

La morfeme per move ala es usada per indica move de la parlor. La morfeme es he-.

Dual edita

La dual no ave un sinifia spesifada. El es normal de-, ma el cambia cuando usada con otra prefisas prepronomal. Plu comun, el indica un ativia mutua, como comersia. Per alga verbos, la prefisa de dual es obligada. De la esemplos a su, numeros un e du es obligada. Numero tre (contra numero cuatro) indica la crea de du pesos.

deyǫshę́thwas
de- yǫ- ashęthw-as
DU- 3.SG.F- plora- AB
‘El es plorante.’

dehahahíyaʔks
de- ha- ahah- iyaʔk- s
DU- 3.SG.M- rua- traversa- AB
‘El traversa la rua.’

dehá:yaʔks
de- ha- yaʔk- s
DU- 3.SG.M- rompe- AB
‘El rompe el a du.’

há:yaʔks
ha- yaʔk- s
3.SG.M- rompe- AB
‘El rompe el.’

Prefisas pronomal edita

Onondaga ave tre series de prefisas pronomal. Un series es per verbos transitiva. Verbos nontransitiva usa du formas: un series de ajente e un series de pasiente. La esata forma de la prefisa varia con la sona cual seguente el - un consonante, a, e, ę, o, ǫ, o i. Final, la prefisas varia per person, cuantia, e seso.

La lingua ave tre persones gramatical: prima (me, nos), du (tu, vos), e tre (el, los). La person prima pote es escluinte (escluinte la oior) o incluinte (incluinte la oior).

weʔdnek
weʔ– dn– ek– Ø
FAT- 1.DU.INCL- come- PUNT
‘Nos du (tu e me) ia come el.’

waʔagnek
waʔ– agn– ek– Ø
FAT- 1.DU.ESCL- come- PUNT
‘Nos du (me e un otra person) ia come el’

Onandaga distingui tre cuantias: singulal, dual, e plural.

waʔsek
waʔ– s– ek– Ø
FAT- 2.SG- come- PUNT
‘Tu ia come el.’

weʔsnek
weʔ– sn– ek– Ø
FAT- 2.DU- come- PUNT
‘La du de vos ia come el.’

weʔswek
weʔ– sw– ek– Ø
FAT- 2.PL- come- PUNT
‘Tota de vos ia come el.’

Plu, la lingua distingui tre sesos gramatical, ma sola en la person tre: Mas (umanas e alga animales), fema (umanas e alga animales, o seso nonconoseda), e neutra (cosas e la plu de animales).

waʔek
waʔ- e- k- Ø
FAT- 3.SG.F- come- PUNT
‘El (fem) ia come el, o algun ia come el.’

waʔwek
waʔ- we- k- Ø
FAT- 3.SG.N- come- PUNT
‘Alga cosa ia come el.’

waʔhek
waʔ- he- k- Ø
FAT- 3.SG.M- come- PUNT
‘El (mas) ia come el.’

Final, ave du series de prefisas per verbos nontransitiva - la series de ajente e la series de pasiente. Jeneral, la verbos con move o ata ativa e intendeda usa la series de ajente. Verbos con ata nonintendeda o con states usa la series de pasiente. Ma esta regulas ave multe esetas. Ance, un regula indica ce verbos nontransitiva cual usa normal la series de ajente, usa la series de pasiente cuando los ave la aspeta continuante.

Denova, ave ses clases de prefisas pronomal, cual varia con la sona comensante de la morfeme seguente (la radis verbal o un nom incluida). Sola la clase presedente consonantes es mostrada asi:

Nontransitiva, series de ajente

person un escluinte person un incluinte person du person tre
singular k- (no aplicable) s- ha- (MAS); (y)e- (FEM, NONDEF o NEUT)
dual (y)agni- dni- sni- hni- (MAS); gni- (FEM)
plural (y)agwa- dwa- swa- hadi- (MAS); gǫdi- (FEM)

Nontransitiva, series de pasiente

person un person du person tre
singular (w)ak- sa- ho- (MAS); ((y)a)go- (FEM, NONDEF o NEUT)
dual (y)ǫgni- sni- hodi- (MAS); (y)odi- (FEM)
plural (y)ǫgwa- swa-

Transitiva

Pasiente (a destra)
Ajente (a su)
1.SG 1.DU 1.PL 2.SG 2.DU 2.PL 3.NEUT 3.SG.MAS 3.FEM/NONDEF.SG 3.FEM.DU/PL 3.MAS.DU/PL
1.SG gǫ- gni- gwa- he- khe-
1.DU.ESCL gni- gni- gwa- shagni- (y)akhni-
1.PL.ESCL gwa- gwa- gwa- shagwa-
1.DU.INCL shedni- (y)ethi-
1.PL.INCL shedwa-
2.SG sk- sgni- sgwa- hes- she-
2.DU sgni- sgni- sgwa- shesni- (y)etchi-
2.PL sgwa- sgwa- sgwa- sheswa-
3.SG.MAS hak- shǫgni- shǫgwa- hya- shesni- sheswa- hǫwa- shago-
3.SG.FEM/NONDEF (y)ǫk- (y)ǫkhi- (y)esa- (y)etchi- gǫwa- hǫwa- (y)ǫdat- gǫwadi- hǫwadi-
3.DU/PL.FEM ((y)a)godi-
3.DU.PL.MAS hǫk- shagodi-

Refletante e semirefletante edita

La refletante es la situa en frases como "Juan vide se mesma" e "Nos gusta la un la otra". La forma fundal de la indicante refletante is atat- e el aveni pos la prefisa pronomal e ante la nom incluinte, si el esiste. La refletante es sola tipal en verbos transitiva, ma car ave sola un partisipante en la aveni, on usa la serie nontransitiva de prefisas pronomal. Asi es esemplos de un frase refletante e un frase comun (nonfefletante) per compara:

waʔgadadaehsę́thwaʔ
waʔ- k- atat- aehsęthw- aʔ
FAT- 1.SG.AJ- REFL- colpa- PUNT
‘Me colpe me mesma (con me pede).’

waʔsgaehsę́thwaʔ
waʔ- sk- aehsęthw- aʔ
FAT- 2.SG.AJ:1.SG.PAS- colpa- PUNT
‘Tu colpa me (con tu pede)’

En la forma nonrefletante transitiva, ave un prefisa pronomal sk- cual indica la sujeto ("tu") e la ojeto ("me"). En la forma refletante, es sola un partisipante en la ata de colpe con la pede ("me"), donce la forma nontransitiva de la prefisa pronomal es usada, k-.

Un ata refletante es alga cosa cual on fa a se mesma. Un ata mutual es alga cosa persones fa la un a la otra. Estas es formada con la indicante refletante e la prefis prepronomal dual. Per esemplo:

waʔthyadadyǫ́dyahdęʔ
waʔ- t- hy- atat- yǫtya- ht- ęʔ
FAT- DUC- 3.DU.AJ- REFL- laugh- CAUS- PUNT
‘Los - la du - fa rie la un la otra.’

La semirefletante aveni un situas variosa cual no es simple descriveda. La forma normal es at-, ma alga radises verbal ave otra formas. Comun situas per la semirefletante inclui estas:

Prima, on usa la semirefletante cuando un parte de la corpo de la person se mesma es la ojeto de la ata. Asi es un esemplo con e sin un semirefletante:

waʔgadnęntshagetsgwaʔ
waʔ- k- at- nęntsh- a- getsgw- aʔ
FAT- 1.SG.AJ- SRFL- braso- JUNTA- leva- PUNT
‘Me ia leva me braso.’

waʔkhenęntshagetsgwaʔ
waʔ- khe- nęntsh- a- getsgw- aʔ
FAT- 1.SG.AJ:3.SG.F.PAS- braso- JUNTA- leva- PUNT
‘Me leva se braso.’

Du, on usa la semirefletante con verbos de cura personal:

John waʔhadyaʔdohaeʔ
John waʔ- ha- at- yaʔt- ohae- ʔ
Juan FAT- 3.SG.M.AJ- SRFL- corpo- lava- PUNT
‘Juan ia lave se mesma.’

Final, on usa la semirefletante per descrive avenis o atas cual es interna causada o spontan:

waʔwadehnhóhwak
waʔ- w- at- ehnhohw- aR- k
FAT- 3.SG.NT.PAS- SRFL- porte- aplica- PUNT
‘La porte ia clui.’

odųhwejiyáʔgi:h
o- at- ųhwęjy- yaʔk- ih
3.SG.NT.PAS- SRFL- tera- cade- STAT
‘La tera ia cade.’

La inclui de nomes en la verbo edita

La inclui de nomes en la verbo es comun en onondaga, per la plu parte nomes cual indica pasientes e temas. Per esemplo, si on vole dise "el ia planta mais" on nesesa dise "el ia mais-planta