Pennsylvania

Pennsylvania es un stato de la Statos Unida de America. Lo es en la parte norde-este de la pais, e lo ave un borda con Ohio a la ueste, West Virginia a la sude e ueste, Maryland a la sude, Delaware a la sude-este, New Jersey a la este, New York a la norde, e Lago Erie a la norde-ueste.

La capital de Pennsylvania es Harrisburg. La site la plu grande es Philadelphia. La nometa es "la petra clavin".

Pennsylvania es bon conoseda per sua rol en la Revolui american, sua comunias grande de Amix, e sua industria pesosa.

Istoria edita

Pennsylvania ia es la abita de multe grupos de americanes orijinal, incluinte la lenapes, la suscuehana, e la irocuoi. La prima colonistes european ia es de Sveria, ci ariva en 1643. La area ia es dominada plu tarde par Nederland e Britan. En 1681, Re Charles 2 de England dona la area a William Penn, ci ia usa esta dona per crea un abita per la cueceres. La pais ia es clamada "la foresta de Penn", cual es "Pennsylvania" en latina, e esta nom ia es adotada per la nom de la colonia.

En la parte ueste de la stato, armadas de Frans e Britan ia batalia per controla de la orijin de la Rio Ohio. Esta ia es un parte de la Gera franco-indian, cual es un parte de la gera plu grande, la Gera de sete anios. Pos la gania de la batalia, la brites ia construi la fortres Pitt. Esta fortres ia deveni la site Pittsburgh.

La stato de Delaware ia es orijinal un parte de Pennsylvania. Delaware ia es creada cuando tre contias de Pennsylvania ia parti la stato e ia forma sua governa propre.

Pennsylvania ia es un de la 13 colonias cual batalia Britan en la Revolui american. La Declara de autonomia de la Statos Unida ia es suscriveda en Philadelphia. Pennsylvania ia es la stato du cual junta se a la Statos Unida, e Philadelphia ia es la capital ante Washington, DC. Benjamin Franklin, un person multe importante en la revolui, ia es un primor en Philadelphia.

Plu tarda, Pennsylvania ia deveni un sentro importante de industria. Petrolio ia es descovreda en Titusville en la sentenio 19. Esta ia es la comensa de la industria de petrolio en la Statos Unida. Ance, depones grande de carbon ia es descovreda en la area de Pittsburgh, cual ia causa lo deveni un site industrial major.

Industria ia comensa parti Pennsylvania tarda en la sentenio 20 car la plu de industria pesosa ia es moveda a otra nasiones. Esta ia causa la cuantia de la popla diminui seria, e multe sites e vilas ia deveni povre.

Jeografia edita

La plu de Pennsylvania es un parte de la cadena de montanias, la Apalatxias, spesial la areas sude-sentral e norde-este. La resta de la stato es plen de colinas, con multe vales cual es creada par la rios. La rios Monongahela, Allegheny, e Ohio es en la ueste de la stato, la Susquehanna en la parte sentral, e la Delaware en la este. Sola a partes norde-ueste e sude-este, do la stato toca la lago Erie e la mar Atlantica, es basa e plana.

Pennsylvania es numero 33 en grandia en la Statos Unida, con un area de 44,817 miles cuadrida. La punto la plu alta es Monte Davis, a 3213 pedes supra la nivel de mar. La punto la plu basa es la rio Delaware, cual es a la nivel de mar.

Demografia edita

Pennsylvania es numero 6 en cuantia de popla en la Statos Unida. En 2000, la cuantia ia es 12 281 054.

Plu ca dui de la popla abita en la areas de Pittsburgh e Philadelphia. Poca persones abita en la parte norde-sentral.

Scolas edita

Pennsylvania ave multe universias. La plu grandes es la Pennsylvania State University, la University of Pittsburgh, la University of Pennsylvania, Temple University, e Carnegie-Mellon University. Ance, Pennsylvania ave un grupo de 14 universias cual es governada par la stato. Los es locada en Bloomsburg, California, Cheyney, Clarion, East Stroudsburg, Edinboro, Indiana, Kutztown, Lock Haven, Mansfield, Millersville, Shippensburg, Slippery Rock, e West Chester. Esta 14 scolas composa un de sistemes la plu grande de universias en la nasion. Plu, Pennsylvania ave un de grupo la plu famosa de universias privata, como Bucknell, Bryn Mawr, Franklin e Marshall, e multe otras.