Pierre Bayle ia nase 18 novembre 1647, la fio de un eglesor protestante - pd un ugonote - en Frans sude. El ia es enviada a un universia jesuita per reseta la educa la plu bon, e ia es convertida a catolicisme ala. Cuando el ia reveni, el ia converti a protestantisme. Esta resulta en el deveni un erese recorente, alga cosa multe perilosa en sua eda.

Pierre Bayle

Alora sua padre ia envia el a Genev per studia, do el ia descovre Descartes. Bayle ia ensenia per un tempo en Frans, ma alora trova ce lo ia es nesesada per fuji a Rotterdam, en Nederland, do el ia deveni ultima un profesor. El ia sufri de dole de testa e depresa e ia nunca sposi.

En 1682, el ia publica anonim Pensas diversa sur la cometa. Referente a un cometa resente cual interesa cadun, el ia scrive contra la superstisios variosa de sua eda e la crede en miracles. En la libro, el ia nota ce, consernante atas e moralia, el no pote vide un difere entre catolicas e protestantes, e entre cristianes, iudis, muslimes, paganes, e an ateistes! (Nota ce George Washington ia dise alga cosa multe simil.)

En Amsterdam en 1684, el ia crea un jornal nomida Novas de la republica de leteras. El ia scrive tota la articles par se mesma. Entretempo, sua jenitores e sua frate ia es matada en la persegue de la ugonotes. Donce el ia scrive un libro sur tolera. Ma tolera no ia es sur la ajenda de la protestantes ance, e el ia perde sua profesoria. "Dio salva nos de la incuisisio protestante!" el ia scrive.

Sua obra major ia es La disionario (Bayle), cual ia es plu como un ensiclopedia de filosofia, relijio, leteratur, etc. Scrivente 14 oras per dia, el ia scrive 2600 pajes. En esta obra masosa, el ia "desconstrui" (como nos ta dise oji) un cuantia grande de naras biblial, credes relijiosa, teorias filosofia, incluinte tan pesetas como la credes de la peca orijinal e la trinia. El ia sujesta an ce, si Dio e Satan ta esiste vera, Satan es ganiante! El ta ajunta sempre, pos disente esta estremas, ce natural, no bon cristian ta crede tal un cosa.

Pos multe anios de condena par la potias relijiosa, el ia mori de tuberculose a 28 desembre, 1706. Ma La disionario ta deveni multe popular entre la inteletos de Europa, e ta ave un influe grande sur pensores per plu ca un sentenio.

Como on entra la sentenio de 1700, on trova relijio lutante un batalia perdente contra la fortias de razona e siensa. En cuando persones promedia ia vade ancora a sua eglesas, batiza sua bebes, e prea per pardona, la elite educada ia vade a deisme, panteisme, e an ateisme. Estas ta inclui la inteletos de Frans catolica, e la "padres fundinte" en America colonial: Benjamin Franklin, Thomas Jefferson, James Madison, e an George Washington ia es deistes, e John Adams ia es un unitarian. Descovres siensal e inventas ta crase sosia tradisional per la 300 anios seguente. Psicolojia ta atenta segue, ma ta cade a ante per alga plu anios.