Tibet es un pais sur la plano de Asia sentral. Oji, lo es un parte de Xina e covre sirca 2,4 milion cilometres cuadrida, cuasi un cuatri de la teritorio de Xina. Lo es la abita orijinal de la popla tibetan e alga otra etnicos, incluinte la monpa, la quiang e la lhoba, e es oji abitada ance par cuantias notable de hanes e huis. Lo es la parte de la mundo la plu alta, con un altia promedia de 4900 metres. Sua punto la plu alta es Sagarmata (Monte Everest); con un altia de 8848 metres supra la nivel de mar, lo es la monte la plu alta sur la Tera.

La area jala es la Area Autonom de Tibet (un area ofisial de Xina). La area verde es ance costumal un parte de Tibet.

Tibetanes nomi sua pais Bod (བོད་), pronunsiada [pʰøʔ] en la dialeto de Lhasa, la capital. Esta nom es atestada en la jeografia de Ptolemeo como βαται (batai). La nom Tibet veni de la nom arabia Tubbat, cual veni de la turces Töbäd, sinifiante "la altas." La nom xines es 西藏 (Xīzàng).

On ave nonacorda sur la autonomia de Tibet. Tibetanes, con multe otras sirca la mundo, crede ce Tibet debe es un nasion autonom. Ma Xina comuniste crede ce Tibet es un parte de Xina, e esta es la realia a esta tempo.

Tibet es conoseda per sua spesie de budisme nomida vajrayana o "la via de la diamante". La xef de esta relijio es la Dalai Lama. La Dalai Lama oji es numero 14, Tenzin Gyatso, ci es un refujada en India. El ia gania la Premio Nobel de Pas en 1989.

La economia de Tibet es dominada par cultiva per susiste, ma turisme ia deveni un industria cresente en desenios resente. La relijio dominante en Tibet es vajrayana, ma Tibet ave ance bön, cual es simil a vajrayana, e minorias de muslimes e cristianes. Vajrayana es un influe xef sur la arte, musica e festas de la rejion. Arciteta tibetan mostra influes xines e indian. Comedas major en Tibet es orzo rostada, carne de iac, e te con bur.