Bargoens (pronunsiada ~barghuns*) es un jergo fundida sur la lingua nederlandes (la plu comun, la dialeto de Holland, spesial de Amsterdam) cual ia developa en la sentenio 17 e usada par criminores, vagabones, e otras como un codigo secreta. Aora, la parola refere plu comun a la forma parlada en la sentenio 19 tarda e sentenio 20 temprana.

La Bloemstraat (strada de flor) en la Jordaan en 1902, un parte de Amsterdam vea

An ce la jergo ia deveni oscur, alga parolas ia deveni un parte de la nederlandes propre. hufter (~heufter, "pixeta"), gappen (~ghape, "fura"), e poen (~pun, "mone") es aora comun. Como en multe jergos, multe parolas relata a crimin, mone, e seso.

Car Amsterdam ia ave un popla grande de Iudis, bargoens ave multe parolas adotada de ides. Esemplos inclui sjacheren (~xakhere, "negosia"), mesjogge (~mexoghe, "loco"), jatten (~iate, "manos, fura"), gabber (~ghaber, "ami, camerada"), tof ("grande"), e hachelen (~hakhele, "come").

La nom de esta jergo es prosima a baragouin, cual sinifia jergo en franses, cual deriva posible de bresonica bara gwin ("pan e vino") o de bourgondisch (pd, la lingua de Burgundia).

*En esta article, "kh" representa /x/, "gh" /ɣ/, e "eu" /œ/ o /ø/; totas es prosima, no esata (indicada par ~); la respele es per la dialeto de Holland, spesial de Amsterdam.

Esemplos edita

apehaar capeles de simia > mal tabaca
appie kim oce
bajes (~baies) prison (de ides)
bekakt clasiste
bollebof manajor (de ides)
bisnis comersia > prostitui
eisjedies (~aisiedis) adultera
gabber (~ghaber) ami (de ides)
gozer (~ghozer) ami (de ides)
hufter bastardo
lef coraje (de ides)
jatten (~iate) manos > fura (de ides)
penoze asosior > crimin organizada (de ides)
opduvelen! (~opdufele) a la diablo! vade a via!
saffie sigareta, orijinal sigar
smeris polisior (de ides)
temeier prostituida (de ides)
kassiewijle (~casivaile) defetosa > mor (de ides)
toges/tokus culo (de ides)

La nometas de la monetas nederlandes (ante la euro) ia es ance bargoens:

spie sentim
hondje, beisje (~hontxe, ~besi) desim
heitje (~haitxe) cuatrim (de ides)
piek, pegel (~pic, peghel) guilder (florin)
knaak rijksdaalder (2.5 florin)
joet (iut) des florin (de ides)
geeltje (gheltxe) 20 florin ("jaleta")
meier (~maier) 100 florin (de ides)
rooie rug (roie reukh) 1000 florin ("dorso roja")