La dinastia Shang (xines: 商朝, Shāngcháo), acc Yin dynasty (殷代; Yīndài), ia es la dinastia du de Xina, seguente la cuasi-mital dinastia Xia e segueda par la dinastia Zhou. La dinastia Shang es la dinastia la plu temprana de istoria tradisional de Xina suportada par confirmas arceolojial. La Projeta de Cronolojia de Xia-Shang-Zhou dati la dinastia de sirca 1600 aec a 1046 aec, fundida sur la dati radiocarbonal de la locas de la cultur Erligang.

Re Tang de la dinastia Shang
Mapa de la areas controlada par la Shang
Un contenador ritual per vino, 1250 aec

La re ia es la renor suprema de la dinastia Shang. Su la re ia es la ministro prima de la governa. A prima, los ia ave sola un ministro. En la periodo de Wu Ding, la rol ia es creseda a tre persones, nomida la Tre Ministros Duxal. Estas ia condui un comite per desides, cual ia furni sujestas a la re, e ia maneja casos spesifada de governa per la re. En la dinastia Shang, on ave ance la Grupo de Divinores, ci ia es cargada con furni sujestas relijiosa per la re. La dinastia Shang ia institui leges e un governa relativa completa, e un armada stante.

La teritorio de la dinastia Shang ia es divideda entre du partes: la rejion interna e la rejion esterna. La rejion interna ia es la teritorio sirca la capital, controlada direta par la governa sentral. La rejion esterna ia es teritorio en cual la dinastia ia institui controla par gera. En la rejion esterna, la dinastia ia construi bases militar, e ia envia multe ofisiales nobil como Marcis, Dian, Contes, Barones, e Wei. Coopera con la elites potiosa local ia es nesesada per manteni ordina, colie informa, e estrae revenu. La nobiles ia debe completa alga obligas per la re, incluinte la furni de servi militar, paia tribui a la re, e manteni garnisones a la fronteras. En la enscrives de la osos oraculal, on ave la judor este, la judor ueste, e la judor norde real, con taxes como esaminas, supravide, e aida en casos local. Los pote ance partisipa en desides local e representa la dinastia sentral en governa e aspetas militar. Tota paises en la impero ia es la poseses de la re. Cada nobil ia es donada tera e sua potia ia es legalida par fida a la re. La re ia ave la direto per controla la tera e popla poseseda par la nobiles e vasales, e el ia pote ance leva nobiles a grados plu alta o puni los. De la vista de la potia de la re, lo pote es videda ce la dinastia Shang no ia es un alia de vasales, ma un monarcia autocrata.

La loca arceolojial de Anyang ia dona la colie la plu temprana de scrives xines, la plu ia es divinas enscriveda sur osos oraculal - la armures de tortugas, spalas de osos, o otra osos. Plu ca 20,000 ia es descovreda en la escavas siensal inisial en la desenios de 1920 e 1930, e plu ca cuatro veses plu ia es trovada a ante. La enscrives dona comprende de multe sujetos, de politicas, economia, e rituos relijiosa, a la arte e medica de esta periodo temprana de la sivilia xines.