Fable de Schleicher

La fable de Schleicher es un testo composada en 1868 par August Schleicher en protoindoeuropean (pie), la lingua reconstruida como la asendente de la linguas relatada de Europa e Asia sude. Nun sabe vera como la popla de acel eda ia pronunsia sua lingua, ma linguistes ia ave alga susede en deriva la formas la plu probable par esamina la linguas indoeuropean la plu vea. Esta testo ia es creada con alga de la parolas cual ave formas reconosable en la plu de linguas moderna. La testo orijinal par Schleicher ia es multe influeda par la formas trovada en sanscrito.

Testo edita

  1. Avis akvāsas ka (la orijinal, par Schleicher)
  2. Owis ekwōs-qe (un varia plu moderna)
  3. H3owis h1ekwōskwe (un varia cual inclui larinjales)
  4. Ovea cavalos-e (tradui de la varia moderna, parola-par-parola)
  5. La ovea e la cavalos (tradui, elefen)


  1. Avis, jasmin varnā na ā ast,
  2. Owis, kwesyo wlənâ ne êst,
  3. H3owis, kwesjo wl̥h1neh2 neh1est,
  4. Ovea, ci lana no es,
  5. Un ovea ci ia ave no lana,


  1. dadarka akvams,
  2. ekwôns espeket,
  3. h1ekwoms spekét,
  4. cavalos vide-ia,
  5. ia vide cavalos,


  1. tam, vāgham garum vaghantam,
  2. oinom ghe gwrrum woghom weghontm,
  3. h1oinom gwr̥h3úm woghom wéghontm̥,
  4. un serta pesosa vagon traente,
  5. la un traente un vagon pesosa,


  1. tam, bhāram magham,
  2. oinomkwe megam bhorom,
  3. h1oinom-kwe megeh2m bhorom,
  4. un-e carga pesosa,
  5. la un portante un carga pesosa,


  1. tam, manum āku bharantam.
  2. oinomkwe ghmmenm ôku bherontm.
  3. h1oinom-kwe dhh1ghmonm̥ h1oh1ku bhérontm̥.
  4. un-e om rapida portante.
  5. e la un portante rapida un om.


  1. Avis akvabhjams ā vavakat:
  2. Owis nu ekwomos ewewkwet:
  3. H3owis nu h1ékwobhos weukwét:
  4. Ovea a cavalos dise-ia:
  5. La ovea ia dise a la cavalos:


  1. kard aghnutai mai vidanti
  2. "Kêr aghnutoi moi
  3. “Kr̥d h2éghnutoi h1moí,
  4. "Cor dole a-me
  5. "Mea cor dole me


  1. manum akvams agantam.
  2. ekwôns agontm nerm widntei".
  3. h1ekwoms h2égontm̥ wih1róm wídn̥tei”.
  4. cavalos gidante om vidente."
  5. cuando me vide un om gidante cavalos".


  1. Akvāsas ā vavakant: krudhi avai,
  2. Ekwôs tu ewewkwont: "Kludhi, owei,
  3. H1ekwōs tu weukwónt: “Klu, h3owi,
  4. Cavalos alora dise-ia: "Oia, ovea,
  5. La cavalos ia dise: "Oia, ovea.


  1. kard aghnutai vividvant-svas:
  2. kêr ghe aghnutoi nsmei widntmos:
  3. kr̥d h2éghnutoi n̥sméi wídn̥tbhos:
  4. cor serta dole a-nos vidente:
  5. Nosa cores dole nos cuando nos vide esta:


  1. manus patis varnām avisāms karnauti
  2. neer, potis, owiôm r wlənâm
  3. h2ner, potis, h3owjom r̥wl̥h1neh2
  4. om, mestre, de-ovea per-lana
  5. Un om, la mestre, fabrica un veste


  1. svabhjam gharmam vastram
  2. sebhi gwhermom westrom kwrnneuti.
  3. swebhei gwhermom westrom kwr̥neuti”.
  4. se-mesma calda veste fabrica
  5. per se de la lana de la oveas,


  1. avibhjams ka varnā na asti.
  2. Neghi owiôm wlənâ esti".
  3. H3owjom-kwe wl̥hneh2 ne h1esti.
  4. de-ovea-e lana no es".
  5. e la oveas ave no lana".


  1. Tat kukruvants avis agram ā bhugat.
  2. Tod kekluwôs owis agrom ebhuget.
  3. Tod kékluwos h3owis h2egrom bhugét.
  4. Acel oiante ovea plano fuji-ia.
  5. Oiante esta, la ovea ia fuji a la plano.


Escuta la pronunsia asi.

Tradui a engles edita

The Sheep and the Horses
On a hill, a sheep that had no wool
saw horses,
one of them pulling a heavy wagon,
one carrying a big load,
and one carrying a man quickly.
The sheep said to the horses:
"My heart pains me,
seeing a man driving horses."
The horses said: "Listen, sheep,
our hearts pain us when we see this:
a man, the master, makes the wool of the sheep
into a warm garment for himself.
And the sheep has no wool."
Having heard this,
the sheep fled into the plain.

Varia par Frederik Kortlandt (2007) edita

ʕweuis ʔik̑:ues kw:e
ʕweuis i ʕueli nēʔst
ʔek̑:ums uēit:,
t:o kw’rʕeum uok̑om uk̑ent:m,
t:o mk̑’eʕm porom,
t:o tk̑menm ʔoʔk̑:u prent:m.
uēuk:t ʕweuis ʔik̑:uos,
ʕetk̑o ʔme k̑:ērt:
ʕnerm uit’ent:i ʔek̑:ums ʕk̑’ent:m.
ueuk:nt: ʔik̑:ues, k̑:luti ʕwue,
ʕetk̑o nsme k̑:ērt: uit’ent:i,
ʕnēr p:ot:is ʕwuiom ʕueli
sue kwermom uesti kw:rneut:i,
ʕwuēi kw:e ʕueli neʔsti.
t:o k̑:ek̑:luus ʕweuis pleʕnom pēuk’t.

Varia par C. George Boeree edita

whowis hyekwós-kwe
howis, kwesyo wəlyəneh ne yhest
yhekwons speket
yhoinom gwərhəwum woghom weghontəm
yhoinom-kwe megehm bhorom
yhoinom-kwe dhyhəghmonəm hyohyəku bherontəm
howis tu hyekwobhos weukwet
- kərd heghnutoi yhəmoi
- yhekwoms hegontəm wihyərom widəntei
yhekwós tu weukwont
- klu, howi
- kərd heghnutoi ənsmei widəntbhos
- həner potis, howyomər wəlhənehəm
- swebhei ghwermom westrom kwərneuti
howyom-kwe wəlhəneh ne hyesti.
tod kekluwos howis hegrom bhuget.

La larinjales es transcriveda como esta:

h1 = yh / yhə ([ç] como "ch" en deutx "ich")
h2 = h / hə (como [h]; pos vocales [x], como "ch" en scotes "loch")
h3 = wh / whə ([ʍ], como "wh" en alga dialetos de engles)

En esta varia, consonantes vocalida (m, n, l, r) es scriveda como əC (əm, ən, əl, ər).

Nun sabe serta como la larinjales (o, vera, cualce fonemes de pie) ia es pronunsiada. Los es nomida "larinjales" car la loca la plu probable es en la retro de la buco, como "h" o la sonas glotal de linguas como arabi. La esiste de esta fonemes es deduida de sua efetos a la desendentes la plu vea de pie, ma la natur esata no es clar.

Nota ce, en hitita, la larinjales consonantal ia cambia probable como esta:

h1 - Ø
h2 - x, h
h3 - h

En pie (estra hitita), la larinjales ia cambia probable plu comun como esta:

h1ə (yhə) > e (la yh alti la ə a e)
h2ə (hə) > a (la h reteni un vocal sentral, ma basi lo)
h3ə/h3o (whə/who) > o (la wh basi la ə a o)
əh1 (əyh) > e:
əh2 (əh) > a:
əh3/oh3 (əwh/owh) > o:
Ch1C (CyhəC) (entre du consonantes) > CəC
Ch2C (ChəC) > CəaC (sentral, colorida par "a") > CaC
Ch3C (CwhəC) > CəoC (sentral, colorida par "o") > CoC