Haarlem es un site e munisipo en Nederland. Lo es la capital de la provinse de Holland Norde e es locada a la culmina norde de la Randstad, un de la areas metropolitan la plu poplida en Europa e an un part de la area metropolitan de Amsterdam, Haarlem ia ave un cuantia de abitores de 161,265 eb 2019.

La eglesa Sint Bavokerk e la plaza grande
la Ofisias de la Site
La porton de Amsterdam, survivente final de la mur
La molen De Adriaan

Haarlem ia reseta la state de site en 1245, an tal la mures prima dela site no ia es construida asta 1270. La site moderna inclui la munisipa pasada de Schoten e partes cual ia es de Bloemendaal e Heemstede. Estra la site propre, la munisipa de Haarlem inclui la partes ueste, lo inclui la parte ueste de la vila e Spaarndam. Partes nova de Spaarndam ia resta en la munisipa visina de Haarlemmermeer.

La site es locada a la Rio Spaarne, sirca 20 km ueste de Amsterdam e prosima la la dunas costal. Haarlem ia es la sentro istorial de la cultiva de bulbos de tulipes per sentenios.

La nota la plu vea de Haarlem dati de la sentenio 10. La nom es probable derivada de "Haarlo-heim": Haar pote sinifia "propre casa", o loca alta (sur la dunas); lo es foresta; e heim es casa.

En 1219, la cavalores de Haarlem ia es onorada par Conte Willem 1, car los ia concista la porto Damietta en Egipte en la crusada 5. Haarlem ia reseta la direto per ave la spada de la conte e la crus en sua scermo eraldial. A 23 novembre 1245, Conte Willem 2 ia dona la diretos de la site a Haarlem.

Pos la aseja de la ensircada de Kennemerland en 1270, un mur defendente ia es construida sirca la site, probable un mur de tera con portones de lenio. Tota la construidas de la site ia es fabricada de lenio, e foco ia es un risca grande. En 1328 cuasi tota la site ia es ardeda intera. La Sint Bavokerk ia es danada sever, e reconstrui lo ta dura plu ca 150 anios. La Mor Negra ia veni a la site en 1381. Seguente un estima par un prete e Leiden, la maladia ia mata 5,000 persones, dui de la cuantia de popla alora.

A la fini de eda medieval, Haarlem ia es un site florinte con un industria grande de stofa, barconerias, e birerias.

La aseja de Haarlem ia es un episodio de la Gera de 80 Anios. De 11 desembre 1572 a 13 julio 1573, un armada de Philip 2 de Espania ia comanda la aseja a la site, la fidosas ia comensa vasila en la estate a ante. Pos la batalia marin de Haarlemmermeer e la defeta de un forti teran, la site faminte, la site ia sede e la garnison ia es masacrada. La resiste ia es an tal videda como un esemplo eroin par la oranjistes a la asejas de Alkmaar e Leiden. An si Haarlem ia cade ultima, la caso ce la Haarlemeres ia pote sta contra la armada intera de Espania ia inspira la resta de Holland per resiste, e la resiste de la Haarlemeres ia permete ce la Prinse de Orania pote prepara e arma la resta de la pais per gera. Alga 12,000 de la armada espaniol ia cade en la aseja.

Per restora la economia e atrae laborores per la industrias de bir e blanci (Haarlem ia es bon conoseda per estas, la resulta de sua acua pur de la dunas) la consilio de Haarlem ia deside promove un enflue grande de migrantes flames e franses (catolicas e ugonotes) ci ia fuji la ocupa de sua propre sites. La intendes de reconstrui la mures de la site ia es reponeda par intendes de estende la site. Como la resta de la pais, la Eda de Oro en la Provinses Unida ia comensa.

La sitadanes nova ia ave multe espertia en la fabrica e comersia de lino e seda, e la site ia crese de 18,000 en 1573 a 40,000 en 1622. En 1621, plu ca 50% de la popla ia es naseda en Flandre. La vive cultural ia flori, con depintores como Frans Hals e Jacob van Ruisdael, la arcitetor Lieven de Kay, e Jan Steen ci ia crea multe de sua depintas en Haarlem.

A la fini de la sentenio 18, alga comites anti-orania ia es fundida. La comites ia cambia la manejores de la site sin un revolui sin sangue, e la matina seguente, la site ia e "librida" de la "tirania" de la Casa de Orania. La revolui ia es pasosa e la popla ci ia es fidosa Orania no ia es ferida. La Republica Batavian ia es alora proclamada.