La Istoria de Er ante la cristianisme veni de referes trovada en testos antica roman, libros de poesia eres, mitos e descovres de arceolojia.

Er en la eda glasial.

Er preistorial estende de la atestas prima conoseda de presentia umana en 12 500 aec asta la emerji de la Er eres protoistorial en la tempo de la cristiani en la sentenio 5. Cristianisme ia sustitui la politeisme temprana e otra formas de paganisme celta a fini de la sentenio 7.

La invade normande de la tarda de la sentenio 12 ia marca la comensa de plu ca 800 anios de governa direta engles, e a pos, de envolve brites en Er. En 1177, la prinse John Lackland ia es altida a Senior de Er par sua padre Henry 2 de England en la Consilio de Oxford. La Corona no ia atenta declara controla intera de la isola asta cuando la rebela de la Conte de Kildare ia menasa la ejemonia brites. Henry 8 ia proclama se como Re de Er e ia atenta introdui la Reformi Engles, cual ia fali en Er. Atentas de o concista o asorbe la seniorias eres a la Rena de Er ia furni un impulsa inisial de un serie de campanias militar eres entre 1534 e 1603. Esta periodo ia es marcada par la politica de la corona de la colonia, envolvente la ariva de miles de colonistes protestante engles e scotes e la desloca de la catolicas. Cuando la vinse militar e political de la Er eres ia deveni plu clar en la temprana de la sentenio 17, disputas setal ia deveni un tema recorente en la istoria eres.

En 1614, la suverti de la majoria catolica en la Parlamento eres ia es fada par la crea de distritos nova, dominada par la colonistes nova. A fini de la sentenio 17, la catolicas (ci ia es 85% de la popla eres) ia es rejetada par la Parlamento. La domina protestante de Er ia es confirmada pos du periodos de gera entre catolicas e protestante en 1641–52 e 1689–91. La potia political ia resta con la protestantes, an si e la catolicas e membros de otra ramos protestante ia sufri privas political e economial su la Leges Penal. La Parlamento Eres ia es abolida de 1 janero 1801 seguente la Rebela de la Omes Eres Unida republiciste, e Er ia deveni un parte de la Rena Unida de Britan e Eres su la Atas de Uni de 1800. An si los ia promete cansela la Test Act, la catolicas no ia reseta diretos plen asta la Libri Catolica en 1829.

La Parlamento Eres ia compete de 1880 per ateni Home Rule par la move constitual parlamental, oteninte final un Home Rule Act en 1914, an si esta Ata ia es suspendeda con la aveni de la Gera Mundal Prima. La Revolta de Pascua, gidada par la republicistes a du anios a pos, ia trae la republicisme denova a la politica eres.

En 1922, pos la Gera Eres de Autonomia e la Trata Engles-Eres, la plu de Er ia separa de Rena Unida e ia deveni la Stato Libre Eres cual, pos la constitui de 1937, ia comensa nomi se Er. La ses contias de la norde-este, conoseda como Er Norde, ia resta con la Rena Unida. La Gera Interna Eres ia segue pos la Gera de Autonomia. La istoria de Eres Norde ia es dominada par disputas setal nonperiodal entre nasionalistes eres (xef catolica) e unidistes (xef protestante). Esta disputa ia deveni la Turbas en la tarda de la desenio de 1960, asta cuando on ia ateni la pas con la Acorda de Belfast a tredes anios a pos.

Bibliografia edita

  • Irish History, Séamus Mac Annaidh, Bath: Parragon, 1999, ISBN 0-7525-6139-1
  • Irish Kings and High Kings, Francis John Byrne, Dublin, 1973, ISBN 0-7134-1304-2
  • A New History of Ireland: I – PreHistoric and Early Ireland, ed. Daibhi O Croinin. 2005, ISBN 0-19-821737-4
  • A New History of Ireland: II- Medieval Ireland 1169–1534, ed. Art Cosgrove. 1987.
  • Braudel, Fernand, The Perspective of the World, vol III of Civilization and Capitalism (1979, in English 1985), ISBN 0-06-015317-2
  • Plumb, J.H., England in the 18th Century, 1973: "The Irish Empire"