Louis Couturat (1868-1914) ia es un filosofiste, matematiciste e idiste franses. El es entre la autores de la lingua construida Ido.

Louis Couturat

Informa personal

Nase: 17 janero 1868 en Paris (Frans)
Mori: 3 agosto 1914 en Melun (Frans)
Pais: Frans

Otra informas

Profesa: Filosofiste, matematiciste
Move: Idisme

Biografia edita

Sua padre, de Burgundia, e sua madre, de la Franche-Comté, an si el ia abita multe tempo en Paris ia es multe asidua. Louis Couturat ia es fio unica e ia es curada par sua avos.

Tota la periodo de sua instrui ia es marcada par susedes continua. El ia oteni 34 premios en la jinasio e el ia oteni conose de leteratur antica e razona de siensal aplicada e razonal. En la anio 1885 el ia oteni la premio onoral de filosofia, la premio prima de fisica e cimica, la premio prima de istoria natural e la premio du de matematica.

En acel epoca, sua carera futur ia apare revela se: en sua inteleto adolesente tan interesada per esatia, sua ama per filosofia ia uni a sua talento per siensa. Xef Elas ia atrae el: el ia ave en tota sua vive un dedica per la artistes e poesistes de Elas: el ia pasa fasil de leje la Meditas par Descartes a la poesias de Homero.

En 1886 el ia es premiada par la Asosia de exscolores. La concurso difisil per la École Normale, cual ia el pasa en 1887, ia dona a el la posto du, pos la proba prima. El ia pasa tre anos en la scola e ia es notada par sua mestres, ci ia loda la esatia de sua inteleto e la claria de sua parolas como ance la pensa forte e orijinal.

En 1890 el ia prepara sua agrégation e ia es asetada como la prima en la agrégation de filosofia, con lodas de la judores. Alora, el ia vole boni sua educa matematical.

En 1891 el ia pasa la anio cuatro en la scola e ia reseta la premio Garnier, cual ia es donada a profesores de filosofia par la dirijores.

En 1892 el ia continua sua studias de matematica. El ia segue con filosofia de siensa. La studia de matematica ia fa ce el leje atenta Lucretio e Platon. El ia studia Platon, fante per sua tese latina un studia siensal de la mitos de Platon.

El ia colabora en la Revue de métaphysique et de morale. El ia comensa sua tese franses: el ia vole studia la infinita matematical. La capitoles prima de esta obra coaveni con sua 25 anos.

El ia reposa en la estate de 1893 e ia reveni a sua tese ja multe avansada. En 12 maio 1894 el ia es nomida profesor en la scola de Toulouse. El ia vade ala joiosa car el ia ama la sude. En vacanses el ia fini sua tese franses.

En april 1896 el ia sposi sua cusin e el ia defende sua teses en 12 junio. Ambos ia oteni susede con nota onorada. Par causa de la susede de sua tese, el ia pote vade a Paris per continua sua studias.

En acel tempo el ia scrive per la Revue de métaphysique un serie nova de articles. En 27 otobre el ia es nomida profesor en la Universia de Caen, do el ia ensenia per du anios. En acel tempo el ia studia la sistemes diversa de lojica algoritmal e la relata entre matematica e lojica.

Un asentia permeteda en otobre 1899, permete el vade a Paris e comensa un serie nova de xercas. En sua studias anterior el ia colie testos de Leibniz, cual ia es sperdeda e cual ia gida el a la idea ce la metafisica de Leibniz resta sola sur la prinsipes de sua lojica e depende completa de lo. Ma el ia vole confirma esta descovre e ia xerca en la obras noneditada de Leibniz, cual ia es conservada en la Biblioteca real de Hannover. Sua rexerca entre 1900 e 1901 ia es multe susedosa e ia permete el publica du libros multe importante: La logique de Leibniz (1901) e Inédits leibniziens, cual conteni plu ca dusentos pesos nova, sur cual el ia fundi sua teoria sur la lojica de Leibniz (1903).

En un serie de articles en la Revue de métaphysique (1904) el ia mostra a la publica franses la Principes des mathématiques de Bertrand Russel, obra publicada en Cambridge.

El ia mori la 3 agosto 1914 en un asidente de auto. Sua tomba es situada en la vileta Laroche Saint Cydroine en la departe de Yonne (Burgundia).

Labora per la lingua internasional edita

Sua studia de Leibniz ia gida el a otra via. Entre la esperas grande cual Leibniz ia ave on trova acel de un lingua universal construida lojical. Esta idea ia atrae multe a Couturat e el ia adere a la idea espresada par un camerada, matematiciste, Léopold Leau, en sua libreta Une langue universelle est-elle possible? Appel aux hommes de science et aux commerçants (1900). La Delega ia es organizada per adota un lingua aidante internasional en 17 janero 1901. Ma la eleje de la lingua ia nesesa un studia de multe projetas de lingua internasional. Esta labora ia es fada par ambos e lo ia resulta en la obra Histoire de la Langue Universelle publicida en 1903 e completida en 1907 con la aumenta Les nouvelles langues internationales.

A pos esta labora, el ia dedica a reali la idea de Leibniz. La autores de la projetas de linguas internasional ia es invitada per la Comite per esplica e defende sua obras o los mesma o sua representantes. Zamenhof ia envia a Louis de Beaufront per representa esperanto. En sua Compte Rendu des travaux du Comité, Couturat e Leau nota acel proposas discuteda par la Comite. Esperanto e sua forma nova, presentada su la nom falsa "ido" ia deveni la sentro xef de studia.

La Comite ia deside adota esperanto par sua perfetia relativa e par la aplicas resetada per lo ma su la condisiona de reseta cambias seguente la Informa de la secretores e la projeta Ido, atentante trova consensa con la Lingva Komitato esperantiste.

Zamenhof ia sustitui a la Lingva Komitato e en letera destinada "Al chiuj Esperantistoj" el ia rompe la negosias con la Delega. Ambos ia envia leteras informante sur sua opinas, pd Zamenhof ia demanda a la Comite no usa la nom "Esperanto" per la lingua nova. Couturat ia scrive tre disionarios duple ido-engles, ido-franses e ido-deutx. El ance ia tradui la obra Étude sur la Dérivation dans la Langue internationale.

En 1908 la Konstanta Komisitaro ia fundi la revista mensal Progreso, tota scriveda en ido.

Bibliografia edita

De la libro edita

BEAUFRONT, Louis de: Doktoro Louis Couturat (1868-1914). Paris 1914: Imp. Chaix. 11p. (Con bibliografia siensal); Frankfurt/Main 1923: Universitätsdruckerei Werner und Winter. 16 p.

Otra articles, esajos e monografias edita

  • Louis Couturat 1868-1914. Coulommiers: Paul Brodard [1915]. 69 p.
  • Claro C. DASSEN: Vida y obra de Luis Couturat. En: Anales de la Academia Nacional. Buenos Aires 4. 1939, p. 73-204.
  • L’Œuvre de Louis Couturat (1868-1914) ... de Leibniz à Russell. Paris: Presses de l'École Normale Supérieure 1983. 130 p. ISBN 2-7288-0091-X
  • Anne-Françoise SCHMID: La correspondance inédite de Bertrand Russel et Louis Couturat. En: Dialectica. Vol. 37. 1983, p. 75-109.
  • Bertrand Russell. Correspondance sur la philosophie, la logique et la politique avec Louis Couturat (1897–1913). Édition et commentaire par Anne-Françoise Schmid. Transcription et notes sur la langue internationale par Tazio Carlevaro. Éditions Kimé, Paris, 2001. 2 vol. (734 p.). ISBN 2-84174-258-X
  • Couturat: divulgar a un divulgador