Naguib Mahfouz (11 desembre 1911 – 30 agosto 2006) ia es un scrivor egiptian. El ia nase en Gamalia, la parte misera de Qahira. El ia es nomida per profesor Naguib Pasha Mahfouz, un mediciste famosa ci ia aida sua nase. En sua jovenia, el ia leje zelosa libros diversa e ia acompania frecuente sua madre a museos. Con sete anios, la revolui misri de 1919 ia aveni, multe influente el. De la fenetra, el ia regarda la soldatos engles sparante contra protestores mas e fema.

El ia studia filosofia en la universia de Fuad. El ia ama contribui a la jornales famosa de Hilal e Risala, e ia scrive naras diversa poplal. El ia scrive multe sur temas istorial, sosialiste, relijial. El ia suporta franca la trata pasosa con Israel par presidente Sadat. Esta ia provoca la proibi de sua libros en paises arabi asta 1988, cuando el ia deveni la ganior arabi prima de la premio Nobel per leteratur.

En 1989, el ia es en la lista de mata par estremistes islamiste per sua defende de Salman Rushdie, ci ia desanti Islam en sua novela "La strofes satanal". En 1994, un estremiste ia coteli el a la colo, causante un debilia sever en sua mano destra.

Sua obra xef es "Trilojia de Qahira", un novela con 1500 pajes. La partes ave la nomes de stradas en Qahira: "Paseria de palasio", "Palasio de desira" e "Strada de zucar". La novela inclui avenis simil a sua propre jovenia. El descrive la vive de un patriarca e sua familia tra tre jeneras, de la Gera Mundal Prima asta la desenio de 1950 cuando la re Faruc ia es descoronida.

Con varias rica de carateres e sentis psicolojial, Mahfouz prosimi a la grado de Tolstoy e Dickens. "Parletas sur rio Nile" (filmida) critica la malia sosial en la rena de Nasser. En "Fios de Gebelaui" el descrive, par nara similinte, Dio e la credes Abraimal islam, cristianisme e iudisme en carateres umana.