Schleswig-Holstein (pronunsiada "xlesvih holxtain", [ˈʃleːsvɪç ˈhɔlʃtaɪn]) es la stato la plu norde de la 16 statos de Deutxland, composada de la plu parte de Holstein e la parte sude de Schleswig. La site capital es Kiel; otra sites importante es Lübeck e Flensburg. Schleswig norde es aora un parte de la Rejion de Danmarc Sude.

La bandera de Schleswig-Holstein
La scermo de Schleswig-Holstein
Un mapa de Schleswig-Holstein
Un foto de la site antica de Lübeck

La area es nomida Slesvig-Holsten en dansce, Sleswig-Holsteen en platdeutx, e Slaswik-Holstiinj en frisce. La nom "Holstein" deriva de la sason vea Hosteta Land ("bosca pais"). Orijinal, lo refere a la tribu sason sentral norde de la Rio Elbe. La nom Schleswig deriva de la site con la mesma nom, e la nom de la site deriva de la baieta Schlei en la este e vik (norsce per baieta o colonia en sason vea).

Pos la Geras de Napoleon, la popla de Holstein e Schleswig sude ia vole uni con la Deutxland, alora dominada par Prusen. Ance, la popla de Schleswig norde ia vole uni con Danmarc. La disputa es a veses nomida la Demanda de Schleswig-Holstein. Esta disputa ia resulta en la Gera Prima de Schleswig (1848–51), cual ia fini en la vinse par Danmarc a Idstedt.

Cuando Danmarc ia atenta trae Schleswig su la constitui dansce en 1863, lo ia provoca Otto von Bismarck a declara gera a Danmarc, cual resulta en la Gera Du de Schleswig, la defeta de Danmarc, e sua perde de Schleswig, Holstein, e Lauenburg.

Seguente la defeta de Deutxland en Gera Mundal 1, la potias aliada ia organiza un vota direta en Schleswig norde e sentral, cual ia resulta en la divide de la rejion entre Danmarc (Schleswig norde) e Deutxland (Schleswig sude e Holstein), la situa oji.