La Levante es la nom usada tradisional per la rejion de Asia sude-ueste a o prosima a la costa este de la Mediteraneo. En sua usa moderne, lo refere a Suria, Lubnan, Urdun, Israel, Filastin, e Cipros. En edas pasada, la terma pote ance inclui Egipte e Turcia. La parola deriva de la italian e ia refere a tota costas a este de Italia, spesial par la mercatores e marinores de la sites italian. La sinifia ia refere a la leva de la sol, pd la este, de la vista de Italia e otra paises de Europa ueste.

Un mapa de la Levante.

La grupo relijial la plu grande en a Levante es la muslimes, e la grupo cultural e linguistica la plu grande es la arabis, resultada par la concista muslim de la Levante en la sentenio sete, e la arabi seguente de la rejion. Otra etnicas grande en la Levante inclui iudis, curdis, turcmen, asirianes, e armenianes. La majoria de levantes muslim es de la setos suni, alaui, o xia. On ave ance iudis, cristianes, curdis iazidi, druze, e otra setos plu peti. Asta la institui de la stato moderne de Israel en 1948, iudis ia abita tra la Levante longo muslimes e cristianes, ma pos alora, cuasi tota ia es espulsada de sua areas tradisional e es refujada en Israel.

La plu de popla en la Levante parla arabi levante (شامي, Šāmī). Otra dialetos inclui arabi bedaui e arabi mesopotamian. La lingua ofisial de Israel es ivri, e la minoria arabi, sirca 21% de la popla de Isreal, parla arabi levante, como la popla de la rejiones filastin. En cipros, la majoria parla elenica, con turces parlada par un minoria. Otra linguas inclui armenian e la arabi de la maronistes ciprica, un arabi medieval con influes forte de elinica, parlada par sirca un mil persones. En la Levante jeneral, alga comunias e poplas parla arami, elinica, armenian, circasian, franses, o engles.