Asia sude-ueste (جنوب غرب أسيا en arabi, דרום-מערב אסיה en ivri, Southwest Asia en engles) es la rejion de Asia entre la costa este de la Mar Mediteraneo e la frontera entre Iran e Afganistan, Pacistan e Turcmenistan. Misre (Egipte) es frecuente ance incluida per razonas istorial.

Esta rejion inclui multe grupos cultural e etnical, incluinte la cultures irani, arabi, turces, curdi e israeli. La sinco grupos xef de linguas es farsi (o persian), arabi, turces, curdi e ivri.

La istoria de Asia sude-ueste ia dati a la eda antica; la importa jeopolitical de la rejion ia es reconoseda tra milenios. Alga relijios major ave sua orijinas en Asia sude-ueste, incluinte iudisme, cristianisme e islam; la relijio de baha'i, mandeisme, durzi unitarian e multe otra relijios ia es comensada en la rejion.

Asia sude-ueste ave un clima calda e seca. Alga rios major furni iriga per cultiva en areas limitada, per esemplo la estuario de la Nilo en Misre, la basines idrografial de la Tigris e la Eufrates en Mesopotamia, e la plu de cual es conoseda como la Cresente Fertil.

La plu de la paises cual borda la Golfo Persian ave reservas enorme de petrolio, con la monarcas de la penisola de Arabia benefica economial spesial de esportas de petrolio.

La area conteni...

Tre paises vide se como plu asosiada con Europa ca Asia sude-ueste, per razonas de tradisiones relijiosa e otra fatores, an si los pote es ance videda como en Asia sude-ueste:

La asosia political de Egipte (Misre) con la paises muslim de Asia sude-ueste causa ce alga persones vide lo como un parte. Jeografia, serta, Egipte es en Africa, no Asia.

Istoria edita

Asia sude-ueste es locada a la junta de Eurasia e Africa e de la Mar Mediteraneo e la Mar Indian. Lo es la loca de nase e sentro spirital de relijios como cristianisme, islam, iudisme, maniceisme, iazidi, durzi, iarsanisme e mandeisme, e en Iran, de mitraisme, zoroastrisme, maniceisme e la relijio de baha'i. Tra la istoria de Asia sude-ueste, lo ia es un sentro major de consernas mundal; lo ia es un area delicata en modos stratejial, economial, political, cultural e relijial.

La sivilias prima de la mundo, Mesopotamia (Sumer, Akkad, Asiria e Babilonia) e Egipte antica, ia orijina en la Cresente Fertil e la Vale Nilo rejiones de Asia sude-ueste antica. Los es segueda par la sivilias hitita, elinica e uratian de Anatolia; Elam en Persia; sivilias de la Levante (per esemplo Ebla, Ugarit, Canan, Aram, Fenisia, Israel, Yehuda); sivilias persian e mede en Iran; Africa norde (Cartago/Fenisia); e la penisola de Arabia (Magan, Saba e Iram).