Africa es la continente sude de la Mar Mediteraneo, a este de la Mar Atlantica, e a ueste de la Mar Indian.

Africa norde es xef muslim, e la lingua la plu comun es arabi. Africa susaharan ave poplas diversa, con muslimes, cristianes, e persones ci crede a la relijios tribal. La plu de la linguas es de la familia bantu, ma on ave otra familias ance.

Africa ave diversa etnicos, cultures e linguas. En la sentenio 19 tarda la paises european ia coloni casi tota Africa. Africa ance varia consernante la ambientes, la economia, la lias economial e la sistemes de governa. An tal, multe de la statos corente en Africa ia orijina de la prosede de descoloni en la sentenio 20. La nasiones african ia atenta coopera tra la institui de la Uni African, de cual la xeferia es en Addis Ababa.

Istoria edita

Africa ia es la loca orijinal do umanas ia abita.

Jeografia edita

 

Africa es separada de Europa par la Mediteraneo e ia es unida a Asia par la Istmo Suais (traversada par la Canal Suais), 163 cilometres larga (jeopolitical, la Penisola Suais es frecuente considerada parte de Africa).

La pais la plu grande de Africa es Jazair, e la plu peti, Sexeles, un arcipelago en la costa este. La nasion la plu peti en la continente es Gambia.

Politica edita

On ave sinias clar de un aumenta de la contatas entre la statos e organizas african. Pd, en la gera interna de la Republica Democrata de Congo, en loca de vide la interveni de paises rica, la paises visina ia envolve. De la comensa de la disputa en 1998, la cuantia de mores ia ateni 5 miliones.

Economia edita

An si lo ave recursos natural abundante, Africa resta la continente la plu povre e sudevelopada, la resulta de un varia de causas cual ta pote inclui governas frodante cual ia fa violes de la diretos umana, maneja sentral falida, niveles alta de nonalfabetisme, manca de asede a capital stranjer, e disputas militar e tribal frecuente. Seguente la Reporta sur Developa Umana de la Nasiones Unida de 2003, la 24 nasiones a fini en la ordina (151 a 175) ia es tota african.

Relijio edita

La africanes ave un grande varia de credes relijiosa, e la statisticas sur la parteni relijial es difisil de fa car multe frecuente lo es un tema delicata per governas con poplas con varia relijios. Seguente la World Book Encyclopedia la islam es la relijio xef en Africa, segueda par la cristianisme. Seguente la Ensiclopedia Brites, 45% de la popla es cristian, 40% es muslim, e 10% segue relijios tradisional. Un numero peti de africanes es indu, budiste, bahai o iudiste. On ave ance un minoria de africanes ateiste.

 
Catedral de la Santa Trinidad en Addis Ababa, Itiopia.
 
La grande mascita de Cairuan, construida en 670, es la mascita la plu vea en Africa norde. Lo es locida en Cairuan, Tunisia.
 
Eglesa Nasional de Nijeria, Abuja
 
Un mapa mostrante la distribui relijial en Africa.

Vide ance edita


La Tera model
Continentes: Africa | America Norde | America Sude | Antartica | Asia | Australia | Europa
Otra areas de tera: Desertos | Isolas | Montes | Rejiones de Tera
Mares: Mar Artica | Mar Atlantica | Mar Pasifica | Mar Indian | Mar Antartica
Otra areas de acua: Lagos | Rios | Mares, golfos, e stretas
Popla: Nasiones | Sites | Linguas