Yitzhak Rabin (1922–95) ia es la ministro xef sinco de Israel, e la prima ci ia nase en acel pais. El ia gania un premio Nobel de pas. El ia es asasinada en 1995 en un selebra per pas en Tel Aviv car el ia acorda sede teritorio ocupada par Israel per reali pas con nasiones arabi visina.

Rabin en 1994

Rabin ia nase en Ieruxalim, en Filastin (aora Israel) renada par Britan.

El ia junta se a la rejimento secreta de comandos Haganah (militia iudi) en 1941. En la Gera Mundal Du (1939–45) la rejimento ia coopera con Britan Grande per batalia la influe de deutxes e sua aliadas en Asia sude-este.

Pos la gera cuando la briteses ia limita la migra de iudis, la alia de Britan e iudis de Filastin ia mali. Cuando la briteses ia atenta esclui alga iudis ci ia migra nonlegal a Filastin, Rabin ia partisipa en atacas per libri los de campas de prison brites. Plu tarda en 1948, la rejimento de comandos ia es asorbeda en la Fortias Israeli de Defende (IDF), la armada nova de stato israeli.

Rabin ia es xef de IDF de 1964 asta 1967. El ia retira de la armada en 1968 per posto de ambasador en la SUA.

El ia reveni a Israel en 1973 e ia es elejeda a la parlamento como membro de la Partito de Labora.

El ia servi en la governa de ministro xef Golda Meir. El ia deveni mesma la ministro xef en 1974 pos la retira de Golda Meir ci on ia critica per la manca de prepara de Israel en la gera de Yom Kippur en 1973.

El ia revive la securia de Israel, ma ia fa min bon en economia.

Rabin ia servi como ministro xef e ministro de defende, suscrivente la acordas de pas con Yasser Arafat, la gidor de la Organiza per Libri de Filastin (PLO) en 1993, 1994 e 1995, fasilinte la via a autogoverna en la Riva Ueste e la teritorio Gaza. Rabin, Arafat e Ximon Peres (la ministro israeli de esternas) ia gania la premio Nobel per pas en 1994 per sua laboras en coopera de pas.