En mitolojia norsce, Freia (Freyja, norsce vea per "la dama") es la diva de ama, fertilia, e moria. El es ance asosiada con oro, gera, e seiðr (sorsoria). El es la posesor de la coloreta Brisingamen, viaja sur un caro traeda par du gatos, es acompaniada par la senglar Hildisvini, e posese un capa de plumas de falcones. Con sua sposo Óðr, el ave du fias Hnos e Gersemi. Con sua frate Frei, sua padre Niord, e sua madre, el es un membro de a Vanir, un de la du tribus de dios.

Freia
Freia e la jigantes

Freia rena sur un campo sielal, Folkvang, do dui de la gerores ci ia mori en batalia ia es traeda. La otra dui vade a la salon de Odin, Valhala. Freia eleje sua dui prima, e prefere los ci ia es min side per sangue e plu onorable. En Folkvang es sua salon, Sesrumni. Fria aida otra dios par permete ce los usa sua capa plumida; el es clamada en casos de fertilia e ama, e es frecuente xercada par jigantes ci vole sposi el, car el es conoseda como la plu bela en Midgard (sielo, la mundo de la dios). La sposo de Freia, Óðr es frecuente asente. Freia plora larmas de oro roja per el, e xerca per el, usante nomes falsa. Freia ave multe nomes, incluine Gefn, Horn, Mardol, Sir, Valfreia, e Vanadis.

Freia es atestada en la Edda Poesial, composada en la sentenio 13 temprana de fontes plu temprana; en la Edda Prosal e la Heimskringla, composada par Snorri Sturluson en la sentenio 13; en alga Sagas de la islansces; en la nara corta Sörla þáttr; en la poesias de la skaldes (poesistes); e en la eda moderne en folclor scandinavian.

Eruditas ia debata si Freia e la diva Frigg ia orijina de un diva singular comun entre la popla germanica; ia lia el a la valkyrias (la elejores de la matada en gera); e ia analise sua relata a otra divas e persones en mitolojia germanica, incluinte la tre veses ardeda e tre veses renaseda Gullveig/Heiðr, la divas Gefjon, Skaði, Þorgerðr Hölgabrúðr e Irpa, Menglöð, e la "Isis" de la suebi en la sentenio prima ce. La nom Freia ia apare en multe nomes de locas en Scandinavia, ma ia es reponeda par la nom de la virjin Maria en la prosede de cristiani. Scandinavianes ia continua reconose Freia como un figur supranatural en la sentenio 19, e el ia inspira multe obras de arte.