En mitolojia norsce, la vanir es un grupo de dios asosiada con fertilia, sajia, e la capas de vide la futur. La vanir es un de du grupos de dios (la otra es la aesir) e es la fonte de la loca mital Vanaheim. Pos la gera entre la aesir e la vanir, la vanir ia deveni un sugrupo de la aesir. La vanir ia es atestada en la Edda poesial, composada en la sentenio 13 e la Edda prosal e Heimskringla, ambos scriveda en la sentenio 13 par Snorri Sturluson, e en la poesias de la scaldes.

Frei
Freia

Tota fontes descrive la dios Niord, Frei, e Freia como membros de la vanir. Un descrive en la Heimskringla nota ce la sore de Niord e Kvasir ia es vanires. En ajunta, la Heimskringla inclui un nara sur un visita par re Sveigðir a Vanaheim, do el encontra un fema con la nom Vana, e la du produi un enfante nomida Vanlandi (cual sinifia "om de la pais de la vanir").

An no atestada como vanir, la dios Heimdall e Ull ia es sujestada como membros posible de la grupo. En la Edda prosal, la nom per senglares es "enfante de van". Alga studiantes sujesta ce la vanir es posible liada a pesos peti de paper de oro trovada en Scandinavia a locas de construi, de la periodo de migras a la eda de vicinges, e a veses en enteras. Los ia divina esce la vanir ia representa orijinal o dios preindoeuropean o dios de fertilia indoeuropean, e ia sujesta un forma de la dios como ance adorada par la anglosasones pagan.

Atestas en la leteratur edita

En la Edda poesial, la vanir, como un grupo, es spesial notada en la poesias Völuspá, Vafþrúðnismál, Skírnismál, Þrymskviða, Alvíssmál, e Sigrdrífumál. En la Völuspá, un strofe descrive la avenis de la gera entre la aesir e la vanir, incluinte ce la vanir ia rompe la mures de la fortes de la aesir, e ce la vanir ia es nondominable e ia crase la plano sur sua pedes.

En la Vafþrúðnismál, Gagnráðr (la dio Odin desemblante) partisipa en un jua de astutia con la jotun Vafþrúðnir. Gagnráðr demanda de Vafþrúðnir de do la dio van Niord orijina, car an si el rena sur multe templos e altares, el no ia es elevada par la aesir. Vafþrúðnir responde ce Niord ia es creada en Vanaheim par la potias saja, e continua ce, en la gera entre la aesir e la vanir, Niord ia es intercambiada como un ostaje. Plu, cuando la mundo fini (Ragnarok), Niord va reveni a la vanir saja.

La Alvíssmál es composada de demandas e respondes entre la nano Alvíss e la dio Tor. En la poesia, Alvíss dona la parolas cual grupos variosa, incluinte la vanir, usa per refere a sujetos variosa. Alvíss atribui nove espresas a la vanir, un per tera ("la vias"), sielo ("la texor de ventas"), numbes ("cometas de la venta"), calma ("la xuxa de la ventas"), la mar ("la onda"), foco ("foco savaje"), lenio ("la basto majial") seme ("crese"), e ale ("la spumante").

En la poesia Þrymskviða, lo es notada ce la dio Heimdall posese previde, como la vanir. La Sigrdrífumal dise ce la vanir posese un idromel santa. En la poesia, la valkyria Sigrdrifa furni sabes sur la runas a la eroe Sigurd. Sigrdrifa nota ce runas ia es a un ves siselida en alga animales, dios, e otra esentes, e alora rasada e miscada con un idromel santa. Esta idromel es poseseda par la aesir, la elfos, umania, e la vanir.

En la Skirnismal, la jotun bela Gerðr encontra prima Skirnir, la mesajor de la dio Frei, e demanda de el si el es de la elfos, la aesir, o de la "vanir saja". Skirnir responde ce el no es de cualce de la tre grupos. Plu tarda, Skirnir susede en sua menasas contra Gerðr (afin Gerðr ta aseta la amosia de Frei), e Gerðr ofre Skirnir un tas cristal plen de idromel, e nota ce el ia pensa nunca ce el ta ama un de la vanir.

En la Edda prosal, la vanir es notada en la Gylfaginning e la Skaldskaparmal. En la prima, la figur tronida de Harr (un de a multe nomes de Odin) dise ce Niord ia es elevada en Vanaheim. Harr dise ce en la gera entre la aesir e la vanir, la vanir ia envia Niord como un ostaje a la aesir, e la aesir ia envia a la vanir la dio Haenir. La envia de Niord como un ostaje ia resulta en un acorda de pas entre la aesir e la vanir.

Capitol 35 furni informa regardante la diva Freia, incluinte ce un de sua nomes de "Dis (dama de destina) de la vanir". En la mesma capitol, Harr dise ce la diva Gna monta la cavalo Hófvarpnir, e ce esta cavalo ave la capasia de vola tra la aira e sur la mar. Harr continua ce un de la vanir dise, en poesia:

"Cual vola ala? Cual viaja ala? o move tra la aira?". Gna responde: "Me no vola, an si me viaja e move tra la aira, surHofvarpnir, la un ci Hamskerpir ia crea con Gardrofa".

En capitol 57 de Skaldskaparmal, la dio Bragi esplica la orijina de poesia. Bragi dise ce la orijina es en la gera entre la aesir e vanir. En la confere de pas per fini la gera, la aesir e vanir ia formi un sesaspara par sputa en un tance. Cuando los parti, la dios ia desideda ce lo no debe es vacuida, ma mantenida como un simbol de la pas. E alora, de la contenis, los crea un om: Kvasir. Kvasir es matada par nanos plu tarda, e de sua sangue, la idromel de poesia es fabricada.

En capitol 6, nomes poesial per Niord es furnida, incluinte "desendente de la vanir, o un van". En capitol 7, la nomes poesial per Frei es listada, incluinte nomes cual refere a sua asosia con la vanir: "dio de la vanir", "desendente de la vanir", e "un van". Freia es ance repetente notada como un van. En capitol 20, alga de la nomes de Freia inclui "divin van" e "dama van", e capitol 37 ave un strofe cual refere a Freia como un "sposa nova de van".

En la Heimskringla saga Ynglinga (capitol 4), on trova un raconta de la gera entre la aesir e la vanir, incluinte la acorda per pas par intercambia ostajes. La vanir ia envia Niord e Frei a la aesir, e alora la aesir ia envia Haenir e Mimir. Cuando los reseta Mimir, la vanir ia envia "la plu astuta de nos", Kvasir. En Vanaheim, la vanir eleje Haenir un xef. Ma sempre cuando Haenir ia apare a la asemblas e la vanir demanda de el sua opina de un caso difisil, Haenir responde "ta ce otras deside". La vanir suspeta ce los ia es frodada par la aesir en la intercambia, donce los destesti Mimir e envia lo a la aesir.

En la mesma capitol, lo es racontada ce, cuando Niord abita entre la vanir, sua sposa ia es sua sore, e la du ia ave du enfantes: Frei e Freia. Ma, entre la aesir, lo es es proibida ce algun sposi un relata tan prosima. Par la encarga par Odin, Niord e Frei ia deveni pretes sur la ofres de sacrifia, e los ia es reconoseda como dios entre la aesir. Freia ia es la prete a la sacrifias e el ia es la prima ci instrui la aesir per usa majia como praticada par la vanir.