Transcrive de latina antica
Car latina es la asendente de la linguas romanica sur cual elefen es fundida, la transcrive de latina es fasil. La plu de la leteras no es cambiada. Esta paje lista la esetas.
Un table aidante:
Latina | a | b | c, ch, k, q | d | e, ae, oe, ei | f, ph | g | h | i, y | j | l | m | n | ο, ou | p | r, rh | s | t, th | u | v | x | z |
Elefen | a | b | c | d | e | f | g | h | i | j | l | m | n | o | p | r | s | t | u | v | x | z |
Leteras duple es simplida
DetaliasEdit
Latina | Elefen |
---|---|
AE | E |
OE | E |
K | C |
Q | C |
Y | I |
CH | C |
PH | F |
RH | R |
TH | T |
I consonantal | J |
U consonantal | V |
En parolas comunEdit
Latina | Elefen |
---|---|
C ante E, I, Y | deveni S |
G ante E, I, Y | deveni J |
H | tipal ometeda |
En nomes propreEdit
Latina | Elefen | Nota |
---|---|---|
C | sempre C | no cambia lo a S |
G | sempre G | no cambia lo a J |
H | retenida | ma CH, PH, RH e TH simpli a C, F, R e T |
X | retenida | ma pronunsia lo como X en elefen |
Esta regulas reteni la plu de la speles orijinal, tal ce la nomes resta plu reconosable en scrive.
Finis de parolasEdit
Normal, la finis de nomes (propre e comun) refleta la finis nominativa en latina:
Elefen | Latina |
---|---|
-o | -us, -um, -u, -os |
-a | -a, -as |
-e | -e, -es |
Esetas inclui Venus e Ceres.
Per esemplo, la nom en elefen per la poesiste Vergilius es "Vergilio". On reteni la G per aida la reconose, ma on cambia la fini. (La cambia de fini afeta apena la reconosablia de la nom.)
Nomes comun con la finis -is, -ix, o -ex no ave un regula predisable en parolas comun: "penis" deveni "penis"; "radix" deveni "radis"; "fenix" deveni "fenix"; "cortex" deveni "cortex"; "rex" deveni "re". On tende segue la linguas romanica. Ma per nomes propre, esta finis resta como lo es. Esta aplica ance a cualce otra finis (pe, -r, -l, -n, -ps, etc).
Ajetivos fini normal con -a o -e.
A veses, cuando un nom comun fini con -o o un ajetivo fini con -a, elefen omete esta vocales si sua fonolojia tolera la consonante final cual resulta.
Verbos fini normal como la infinitivas latina, sin la -re final: "amare" deveni "ama"; "debere" deveni "debe"; "venire" deveni "veni".
Sistemes de scrive | model | ||
Logografias | Cuneforma | Ieroglifos | Xines | Canji | Maia | ||
Silabarios | Tsalagi | Canadianes orijinal | Catacana | Hiragana | Linial B | ||
Abjades | Alfabeta orijinal | Arabi | Fenisia | Arami | Ivri | Maniste | Nabatea | Sogdian | Suri | Tifinagh | Ugaritica | ||
Abugidas | Bangla | Brami | Calinga | Canada | Caxmiri | Devanagari | Granta | Gujurati | Gupta | Gurmuci | Hanunuo | Itiopian | Mianmar | Odia | Sindi | Sinhales | Tai | Tamil | Telugu | Tengwar | Tibetan | Tocarian | ||
Alfabetas completa | Adlam | Bopomofo | Cartuli | Cirilica | Copta | Deseret | Deutx | Elinica | Eres | Etrusca | Glagolitica | Goto | Haieren | Hangul | Latina | Mandaia | Mongol | Ogam | N'ko | Runas | Shaw | Turces vea | Uigur | ||
Otra cosas | Scrive corente | Stenografia | Transcrive | Alfabeta Fonetical Internasional (AFI) | Unicode |