Linguas germanica
Parlada en: Europa ueste, Scandinavia, America Norde, Africa Sude, Oseania
Area:
Tota parlores: 560 milion (~180 milion en Europa)
Familia: Linguas indoeuropean
 Linguas germanica
State ofisial
Lingua ofisial de:
Regulada par:
Sifras
ISO 639-1: [1]
ISO 639-2: gem
ISO 639-3: [2]
SIL: [3]
Mapa
La areas do la linguas germanica es parlada en Europa
Vide ance: LinguaLista de linguas

La linguas germanica parteni a la familia de linguas indoeuropean. La loca orijinal de la linguas (sirca 1000 aec) es Europa norde, cual es aora Noria, Sveria, Danmarc, Deutxland norde e Nederland norde. Ja en la sentenio 1 aec, la poplas germanica ia entra a Nederland, Deutxland sude, e la rejion de Osteraic moderna, e un ramo de esta familia ia vade de Sveria sude-ueste a la area de Polsca moderna e ia deveni la sufamilia germanica este. Un de esta poplas, la gotos, ia entra a la rejion de Ucraina moderna sirca 200 ec, e ia resta en Dacia (Romania moderna) asta 300 ec.

Sirca 500 ec, multe tribus germanica ia comensa move. De la area de Deutxland e Nederland moderna, la francos e burgundas ia entra a Galia (Frans moderna), la suebas a Espania ueste e Portugal, la anglo-sasones a England este, e la alamanes a Deutxland sude. De Europa este, la gotos ia entra a Italia e Espania este, la langobardas a Italia norde, e la vandales (relatada a la gotas) a un parte de Africa norde (Tunisia moderna). La plu de los ia deveni parlores de linguas romanica, estra la anglo-sasones, la alamanes, e la parte de la francos ci ia resta a norde e este de la Reno.

Sirca 900 ec, alga abitores de England ia entra a Scotland, e alga abitores de Noria ia entra a Island. La dansces e norsces ia prende locas variosa en la ueste de Europa (spesial England, Normandia e Sisilia), e la svensces ia coloni partes de Rusia. Ultima, los ia es asorbeda par la popla orijinal.

En la sentenio 17, England ia comensa coloni partes variosa de la mundo, e ia institui la lingua engles en America norde, Australia, Zeland Nova, e Africa Sude. Ance, Nederland ia coloni partes de Africa Sude. En esta locas, engles e un forma de nederlandes (africans) es parlada oji.

Clasi edita

  • Linguas germanica
  • Linguas relateda


Table de compara entre alga linguas germanica:

engles scotes africans nederlandes platdeutx deutx goto islansce faroisce svensce dansce norsce (bokmal) norsce (norsce nova)
Apple Aiple Appel Appel Appel Apfel Aplus Epli Epli Äpple Æble Eple Eple
Board Buird Bord Bord Boord Brett Baúrd Borð Borð Bord Bræt Bord Bord
Book Beuk Boek Boek Book Buch Bōka Bók Bók Bok Bog Bok Bok
Breast Breest Bors Borst Bost Brust Brusts Brjóst Bróst Bröst Bryst Bryst Bryst
Brown Broun Bruin Bruin Bruun Braun Bruns Brúnn Brúnur Brun Brun Brun Brun
Day Day Dag Dag Dag Tag Dags Dagur Dagur Dag Dag Dag Dag
Dead Deid Dood Dood Dood Tod Dauþs Dauður Död Død Død Død
Die Dee Sterf Sterven Döen/Starven Sterben Diwan Deyja Doyggja Døy
Enough Eneuch Genoeg Genoeg Noog Genug Ganōhs Nóg Nóg/Nógmikið Nog Nok Nok Nok
Finger Finger Vinger Vinger Finger Figgrs Fingur Fingur Finger Finger Finger Finger
Give Gie Gee Geven Geven Geben Giban Gefa Geva Giva/Ge Give Gi Gje
Glass Gless Glas Glas Glas Glas Gler Glas Glas Glas Glas Glas
Gold Gowd Goud Goud Gold Gold Gulþ Gull Gull Guld Guld Gull Gull
Hand Haund Hand Hand Hand Hand Handus Hönd Hond Hand Hånd Hånd Hand
Head Heid Kop Hoofd/Kop Kopp Haupt/Kopf Háubiþ Höfuð Høvd/Høvur Huvud Hoved Hode Hovud
High Heich Hoog Hoog Hoog Hoch Háuh Hár Høg/ur Hög Høj Høy Høg
Home Hame Heim Thuis Heim Háimōþ Heim Heim Hem Hjem Hjem Heim
Hook Heuk Haak Haak Haak Haken Krókur Krókur/Ongul Hake/Krok Hage Hake/Krok Hake/Krok
House Hoose Huis Huis Huus Haus Hūs Hús Hús Hus Hus Hus Hus
Many Mony Menige Menige Mennig Manch Manags Margir Mangir/Nógvir Många Mange Mange Mange
Moon Muin Maan Maan Maan Mond Mēna Tungl/Máni Máni/Tungl Måne Måne Måne Måne
Night Nicht Nag Nacht Natt/Nacht Nacht Nahts Nótt Nátt Natt Nat Natt Natt
No Nae Nee Niet/Nee Nee Nein/Nö/Nee Nei Nei Nej Nej Nei Nei
Old Auld Oud Oud Oll Alt Sineigs Gamall Gamal/Gomul/Gamalt Gammal Gammel Gammel (eldre, eldst) Gammal
One Ane Een Een Een Eins Áins Einn Ein/Eitt En/ett En En Ein
Ounce Unce Ons Ons Unze Únsa Uns Unse Unse Unse
Snow Snaw Sneeu Sneeuw Snee Schnee Snáiws Snjór Kavi/Snjógvur Snö Sne Snø Snø
Stone Stane Steen Steen Steen Stein Stáins Steinn Steinur Sten Sten Sten Stein
That That Dit Dat/Die Dat (Dit) Das Þata Þetta Hatta Det Det Det Det
Two Twa Twee Twee Twee Zwei/Zwo Twái Tveir Tveir Två To To To
Who Wha Wie Wie Wokeen Wer Ƕas (Hwas) Hver Hvør Vem Hvem Hvem Kven
Worm Wirm Wurm Worm Worm Wurm Maþa Maðkur/Ormur Maðkur/Ormur Mask/Orm Orm Mark/Orm Orm
Linguas germanica
Germanica norde DansceFaroisceIslansceNorsceSvensce
Germanica ueste AfricansDeutxEnglesEngles anticaFrisceIdesLimburganNederlandesPlatdeutxScotes
Germanica este BurgundaGotoLangobardaVandal
Creoles BislamaCreol jamaicanSinglesSrananPisin
Artifisial FolkspraakFrenkisch